Monòleg: Vlooghtankiept

Un relat de: jroca

Monòleg: Vlooghtankiept

Premi al millor guió en el Concurs de monòlegs del Premi Caixa de Manlleu i el el 9TV.

Un home vestit amb roba elegant d'esport amb un pal de golf a les mans a punt de tirar una bola, al seu costat hi ha una bossa de transport plena de pals de golf. Té un posat "pagès" o de nou ric.

No ho entenc. Amb el tennis és més fàcil, tens una raqueta i una pilota, en el golf tens un munt de pals i totes les boles són iguals. Jo penso, si hi ha pals diferents deu ser que també hi ha pilotes diferents, vaja, jo ho veig de lògica, però no me les han ficat, al de la botiga li dic:
- Ja està? Res més?
I el nano em diu:
- Sí senyor, ja té tot l'equipament.
Per mi que s'ha equivocat, devia ser nou. Ara fa una estona m'ha passat un home pel costat amb un cotxet d'aquells i l'he fet parar.
- Ei, hola, no tindràs pas les pilotes més grans?
I se'm fot a riure. I és clar, jo també he rigut. I després em diu:
- Quin handicap tens?
I jo li dic:
- Collons, que només tinc boles d'una mida.
I el tio vinga a riure. I després m'etziba:
- Jo estic dos sota par.
I jo em foto a riure i li dic:
- Que bo.
Se'm queda mirant tot seriós, engega el cotxet i em diu:
- Ens veiem al green, adéu.
I jo vinga a riure, ostres, això del golf ja sé perquè enganxa tant, fot tronxar de riure. El tio m'ha dit que se n'anava al green, és clar, això és humor intel·ligent, green és verd en anglès i la gespa és verda, i el tio em diu que se'n va a la gespa, que bo.
I jo aquí, jugant a golf, qui ho havia de dir. Tot va començar per culpa d'un calb i baixet, un antic amic de l'institut que és clavat al Danny de Vito. Ens vam trobar fa mig any per casualitat.
Resulta que jo estava fotent un cubata en una discoteca, parlant amb una mossa ben guapa i sense adonar-me li vaig fotre el cubata a la calba pensant-me que era una taula (imita el gest). Collons! El paio es mou i el meu cubata per terra!
- Què fots? - li vaig dir.
- Perdona però no sóc una taula. - em diu el paio.
10 Euros per terra vaig pensar i després el vaig veure:
- Mite'l, qui el va parir!
Vam quedar per anar a jugar a tennis, primer li vaig fer pagar el cubata perquè va caure per culpa seva... a qui se li acudeix moure's amb un got ple de cubata al cap? És evident que caurà a terra...

Doncs tu, vam quedar a les tres de la tarda un dia d'estiu, fotia un sol de collons. El paio se'm va presentar amb un xandall d'aquells brillants verds amb ratlles vermelles, una cinta al cap d'aquelles que serveixen perquè els cabells no molestin, una raqueta de fusta dels anys 70 i unes Paredes blanques amb mitjons de rombos.
No sabia què dir-li, finalment li vaig dir,
- Què fots amb aquesta cinta al cap?
I em diu:
- Què passa? és que el meu ídol és el Bjorn Borg i portava una cinta com aquesta al cap, mira, les ratlles són iguales.
I jo li dic:
- Nano, el Borg aquell portava la cinta perquè els cabells no li tapessin la cara, no és ben bé el teu cas, no creus?
- Tu deixa'm que em porta sort, a més, també tinc la raqueta del Borg, mira.
Qui el va parir, vaig pensar, agafaré la meva Wilson d'última generació i el matxacaré . I va el paio i em guanya: 6-0, 6-0 i 6-0.
I ara ve quan va canviar la meva vida, després del partit estàvem els dos despullats a la dutxa, jo davant i ell a darrera i em va caure el xampú a terra.. (pausa) i sí, em va canviar la vida del tot, fins aquell dia mai hauria pensat que jo podia servir per allò però aquell paio em va obrir els ulls.
El paio va fer un àgil moviment, va agafar el xampú de terra i em va dir:
- Estàs fet un os, el hombre como el oso, más pelo más hermoso!
I és clar, jo li dic:
- Què et passa? Vols lligar amb mi o què?
- Nooo, només et dic que ets molt pelut, molt més que la majoria d'homes que he vist despullats.
Collons, el paio mirant-me i alhora fent-me mirar, hosti tu, tenia raó, sóc molt pelut jo, potser massa i tot...
I em diu:
- Ho saps que ets tan pelut per culpa del xampú?
I jo li dic:
- Tu estàs sonat o què?
- Nooo, mira, llegeix aquí, revitalizante, purificante, extractos botánicos, tu pelo más bello...
- I? Què vols dir amb això?
- Doncs, molt clar, és qüestió de gravetat, tu et dutxes, et poses el xampú i quan t'esclareixes amb aigua el xampú et cobreix tot el cos per uns segons i el teu pèl es revitalitza, purifica i evidentment creix i es fa més resistent, és per això que ets pelut com un ós.
- Collons, no hi havia pensat... té lògica..
I a partir d'aquell dia, cada dia que em dutxava ja em veieu fent mans i mànigues per esclarir-me el xampú sense que per culpa de la gravetat em toqués la resta del cos, semblava que ballés break dance.
I va ser llavors quan se'm va acudir el meu invent, la cortina de dutxa anti-xampú que vaig anomenar anti-Bubu-Yogui, és a dir, anti-ós, això de Bubu-Yogui és més comercial. L'invent és fàcil, vaig agafar una cortina de dutxa i hi vaig fotre un forat pel cap, em vaig inspirar una disfressa del Carnaval de Torelló. Vaig fer diferents mides de forat de cap: nen, dona, home, home XXL i de Mataró.

Doncs ja em veieu amb l'invent buscant algú que el fabriqui i me'l vengui. Vaig pensar en Ikea, hi havia anat una vegada i hi havia vist moltes cortines de bany, podia colar. Doncs bé, em presento allà, amb la cortina posada perquè vaig pensar que seria més original i tindria molt a guanyar, ho vaig fer com a màrqueting.

Vaig entrar a la botiga amb el cap ensabonat, tot despullat i amb l'anti-Bubu-Yogui posat que em tapava les parts, a l'entrada la gent em mirava i em feia fotos, es va crear expectació. Em vaig posar xancletes perquè amb els peus molls deixaria massa rastre. De seguida un tio de seguretat em va agafar i em va portar en un despatx. Al cap de poc se'm presenta un tio alt, ros, amb ulls blaus i amb accent suec em diu que què faig. Jo li dic que venia a presentar un invent. I em diu:
- Ah, (amb accent suec) d'acord, aleshores vingui per aquí.

Em porta a una sala molt gran amb una gentada que feia cua, portaven centenars d'invents. La cua es dividia en 3 altres cues, hi havia uns cartells en suec i en català: posava prestatges, espelmes, i altres. Jo vaig entrar a altres i em vaig quedar sol, la cua de les espelmes era llarguíssima. Es veu que l'any passat Ikea li va fotre el primer lloc a Lourdes de França amb espelmes per metro quadrat.
Bé, entro en un despatx, així tot petit, tot decorat d'Ikea i un paio suec, clònic de l'altre movent un llapis d'aquests d'Ikea tan petits... se'm queda mirant i em diu:
- Per què serveix?
I jo li dic: - Jo?
I diu:- No, l'invent.
- Per evitar que el xampú toqui el cos quan t'esclareixes.
I em diu: - Ah, bona idea, aleshores, el comprem.
I jo li dic:- Ah, aleshores, doncs molt bé.
I em diu:
- Aleshores, com es diu?
I jo li dic?: - Jo?
I diu:- No, l'invent.
I li dic:- Anti-Bubu-Yogui
I em diu:- mmmmm, aleshores, hem de canviar el nom.
I dic: - Per què si es pot saber?
- No sona a suec, aleshores ha de triar un nom suec. Vinga digui.
Collons, jo què sé, li vaig dir les úniques paraules sueques que se'm va acudir:
- Henrik Larsson.
I el tio em mira l'ordinador, no el toca, se'l queda mirant perquè és de mentida, formava part del despatx, i em diu:
- Ja està agafat.
Joder, doncs Bjorn Bjorg.
I em diu aquest també.
Collons, doncs triï'l vostè que és suec, no es faci suec.
I em diu:
- Com vol que no em faci el suec si sóc suec?
És igual, miri ja el trio jo el nom, vaig mirar l'etiqueta de la cadira i la del porta-llapis de la sobre de la taula i vaig ajuntar les paraules: Vlooghtankiept. Em mira l'ordinador i em diu:
- D'acord, sona suec, de fet... és suec i vol dir cortina amb floretes de primavera, aleshores hi haurem de pintar floretes de primavera. Jo li vaig dir que collonut.
I després em diu:
- Ho haurem de provar.
I jo que el portava posat li dic, va perfecte. I el suec em diu "Sí, ja ho veig", però abans de comercialitzar res hem de provar el producte. I jo li dic:
-I com ho feu això de provar el producte?
Es mira el rellotge i diu:
- Hora de tancar la botiga, acompanyi'm.
El suec em porta a la botiga on hi ha les habitacions, les cuines, els menjadors muntats i començo a veure famílies que entren com si fossin a casa seva. Es veu que viuen allà en horaris de botiga tancada. Cada família té una parcel·la i l'ha d'abandonar mitja hora abans d'obrir la botiga cada dia. Es veu que és una ganga perquè vius en un lloc on tot és nou i el lloguer el pagues a canvi de provar invents i muntar mobles. Una altra avantatge és que els nens tenen llapis gratis per l'escola i també els regalen bosses grogues amb nanses blaves per ficar-hi els llibres, van bé perquè són fàcils d'agafar.
De desavantatges també n'hi ha: un dia et pots trobar que arribes a casa després d'una dura jornada de treball i t'han venut el sofà i t'has d'estirar a l'alfombra Sclopt. També et pots trobar que hi ha partit i la tele és de mentida o que tens ganes de fotre't una poma i és de plàstic, és el que té viure en un lloc així.
I és clar, has de provar mil invents, això ho diu el contracte, penseu que si et negues et foten al carrer i que de seguida entra una família nova. Bé, també hi ha moltes parelles que volen provar si funcionen, és ideal, et quedes dues hores en una mini-parcel·la d'aquelles envoltat d'estris de cuina punxeguts i si aguantes és que estàs amb la teva mitja taronja. Es veu que la majoria ho deixen córrer i després passen de parcel·la en parcel·la buscant fins a trobar la parella ideal. Quan la troben es casen allà mateix a la planta de sota on hi ha les flors i ja tenen dret a parcel·la de 30 metres quadrats. És collonut tu.
I tan collonut quan van acceptar el meu invent Vlooghtankiept i ja el comercialitzen a vint-i-cinc països.
Mireu-me ara, m'he forrat de pasta gràcies al calb i al xampú. Ara vull invertir els meus diners i uns paios m'han aconsellat ficar-me en un holding d'aquests immobiliaris a Marbella, es veu que els deixes la pasta i no has de fer res que
ells la multipliquen, això està bé tu, tot legal i guanyant pasta a cabassos. Ara hem quedat aquí al camp de golf , diuen que em trucaran.
Hosti tu, el tio del cotxet s'acosta amb un guarda de seguretat!
- Ei, estic a una sota el par! (cridant com si estigués lluny, agafa la pilota de golf i se la fica sota els testicles mentre riu, de cop i volta li canvia l'expressió de la cara, sembla ser que el de seguretat va amb males intencions, el protagonista agafa els pals i se'n va corrent.)

Jordi Roca i Font
Abril del 2006

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    nuriagau | 19-01-2009 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, però més que comentar-te res crec que és molt millor inserir els dos videos perquè d'altres relataires puguin jutjar.

    El monòleg representat guanya molt!

    Felicitats a tots dos: autor i actor!







    Núria Gausachs i Cucala



  • Aquest monòleg al Youtube[Ofensiu]
    jroca | 19-01-2009

    Hola amics,
    a partir d'avui ja podeu veure el vídeo del monòleg a la final del concurs de Manlleu 2006. Està en dues parts:
    1a part: http://www.youtube.com/watch?v=9BGKq-3KtBU
    2ona part: http://www.youtube.com/watch?v=mWOWnW_WP0A

    Està interpretat per en Jordi Armadans.
    Gràcies pels comentaris.
    Salut

  • Molt divertit[Ofensiu]
    Calderer | 12-01-2009

    LLeuger, irònic l'inici, surrealista després

    M'ha agradat molt

    LLuís

  • Ets genial[Ofensiu]
    Narcis08 | 28-12-2008 | Valoració: 10

    Com t'ho fas per lligar idees tan diferents i fer que resultin versemblants? Ikea per als catalans és com Lourdes per als francesos del sud : indispensable. De vegades penso si la gent no es coneix a les grans superfícies, i gràcies a Caprabo hi ha més matrimonis a Catalunya. "Caldrà pensar-hi".
    Mentrestant, felicitats i Bon any nou.

  • Gràcies[Ofensiu]
    jroca | 27-12-2008

    Moltes gràcies pel comentari, me n'alegro que t'ho hagis passat bé llegint-lo; de fet, jo també m'ho vaig passar molt bé escrivint-lo i sobretot veient com era representat per un gran amic que ho va fer de meravella.
    Salut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

jroca

6 Relats

9 Comentaris

15149 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
http://diarimef.blogspot.com