El color del mar

Un relat de: jroca

Han passat tres mesos a la sorra d'Argelers.
MERCÈ
Mai havia pensat que podria arribar a odiar la platja. A Barcelona l'havia estimada tant, no t'ho pots imaginar. L'escola on treballava estava a la platja i quan feia sol sortíem amb els nens a fer classe allà mateix, no hi havia res més maco pels nens. Els pescadors deixaven les barques allà, al costat de l'escola i de vegades ens feien classes sobre els peixos que havien pescat, els nens estaven encantats, els hi deixaven tocar, després les dones dels pescadors els ensenyaven com cosir les xarxes, allà a la sorra mateix. Alguns nens refugiats no havien vist mai el mar i ara estaven a la sorra aprenent coses. Quan va caure la bomba i es va cremar l'escola vam haver de marxar a una altra lloc, a Montjuïc. Vam començar de zero, havíem perdut tot el material i el lloc no era el mateix, vèiem el mar, de lluny, però trobàvem a faltar aquella olor,...
CARME
Costa de creure que aquest mar i aquell siguin el mateix.
MERCÈ
No són el mateix. El color no és el mateix. L'olor tampoc.
CARME
I aquí no hi ha barques... i les xarxes són filats.
MERCÈ
Carme, no aguanto més estar aquí, vull tornar a Barcelona.
CARME
I com et penses que serà Barcelona? Et penses que no haurà canviat res?
MERCÈ
No ho sé com serà, el que sé és que aquí no es pot viure! No tinc delictes de sang, no he matat a ningú, què m'han de fer?
CARME
Mercè, escolta'm bé, hem perdut la guerra. Tu mateixa em vas dir que havies sentit històries de gent que tornava i després patien represàlies.
MERCÈ
I què? A mi no m'han de fer res, jo no hi tinc res a veure amb aquesta guerra, sóc mestra, no he estat al front jo. No he tocat mai una arma.
CARME
I això que tens a la mà què és?
MERCÈ
És un llibre!
CARME
Dóna-me'l!
MERCÈ
No, és meu, me l'emporto. Em sap greu, me'n vaig, i tu hauries de fer el mateix, si no ho fas per tu fes-ho pel teu fill.
S'aixeca en direcció a l'entrada, la Carme li agafa el llibre.
CARME
"Coloma blanca, que el món espera, deu-nos la branca de l'olivera."
MERCÈ
Torna'm el llibre.
CARME
"Coloma blanca, que el món espera, deu-nos la branca de l'olivera." Qui et va fer aquesta dedicatòria?
MERCÈ
Ja ho saps, el meu professor.
CARME
I què et va dir quan et va fer la dedicatòria?
MERCÈ
Res
CARME
Mentida! Què et va dir?
MERCÈ
Ja ho saps! T'ho vaig explicar fa temps!
CARME
Et va dir que els llibres canviarien a les persones, te'n recordes?
MERCÈ
És clar que me'n recordo!
CARME
Doncs per què abandones?
MERCÈ
Jo no abandono, me'n torno a Barcelona. Sóc d'allà, no d'aquí.
CARME
I per què vols el llibre?
MERCÈ
Perquè m'agrada i és meu.
CARME
Ara a Barcelona aquest llibre ja no serveix, saps? Els han cremat tots. Ja no és com abans. Que potser et penses que aniràs a la platja i sentiràs la mateixa olor de mar d'abans? Et penses que el color del mar serà el mateix? Els que van tirar les bombes per cremar els nostres llibres ara són els amos allà, ho entens? Aquest llibre també és una arma, una arma contra les bombes i el feixisme, és una arma per la llibertat.
Li torna el llibre. La Mercè reflexiona.
MERCÈ
Aquí tampoc tenim llibertat.
CARME
Que potser et penses que la llibertat te la regalen?
MERCÈ
Jo em pensava que a França seríem lliures.
CARME
Ho podem ser si ens ho guanyem; tu a la teva manera i jo a la meva.
MERCÈ
I quina és la meva manera si es pot saber?
CARME
Fent de mestra.
MERCÈ
Aquí no hi ha cap escola, no puc fer de mestra.
CARME
Però hi ha nens, oi? I també hi ha altres mestres. Què esperes per a buscar sentit a tot això?
MERCÈ
Buscar sentit a tot això?
CARME
Engega una escola i parla de llibertat, aquests nens mereixen saber el que és la llibertat.
MERCÈ
I com vols que parli de la llibertat si estan tancats entre els filats i el mar?
CARME
Per això mateix els en has de parlar perquè sàpiguen que la seva vida pot ser molt millor que aquesta. Si te'n tornes a Barcelona t'hauràs rendit i si et quedes decideixes lluitar.
MERCÈ
He de procurar pel meu fill.
CARME
I qui procura per aquests nens famolencs que corren pel camp? Els has vist?
MERCÈ
És clar que els he vist! tanco els ulls i encara els veig.
CARME
Em vas dir que a l'escola us arribaven refugiats...
MERCÈ
Sí, molts.
CARME
Molts d'aquells nens no tenien pares, ni casa, ni futur si no fos per vosaltres.
MERCÈ
Jo, és que no tinc forces...
CARME
Parla amb gent, mou-te!
Silencis
Què faries a Barcelona? No et queda ningú allà.
MERCÈ
Tinc una germana a Granollers.
CARME
A Granollers? I un cop allà què?
MERCÈ
Buscaré en Joan.
CARME
En Joan està a aquest costat de la frontera, era metge de l'exèrcit.
MERCÈ
De l'exèrcit no, en Joan és metge de qui ho necessita.
CARME
Mercè, en Joan va fer de metge de l'exèrcit i això és com un delicte de sang, ho entens? no pot estar a Espanya. Va passar la frontera, com nosaltres!
MERCÈ
I si va quedar allà?
CARME
I si et busca aquí i tu ja no hi ets?
MERCÈ
Què he de fer?
CARME
Queda't, organitza gent i engegueu una escola al camp.
MERCÈ
I tu per què vols que em quedi si tu vols escapar-te?
CARME
T'has de quedar per aquests nens.
MERCÈ
I tu per què no et quedes a ajudar?
CARME
Si m'escapo també serà pels nens perquè algun dia tornaré a buscar-los i a ensenyar-los a la meva manera el que és la llibertat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

jroca

6 Relats

9 Comentaris

21372 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
http://diarimef.blogspot.com