Monòleg: La vaca jardinera

Un relat de: jroca

Diuen que el part és el moment més inoblidable que pot passar una dona, cert, ben cert. Us ho explico, quan em va venir la primera contracció al meu marit només se li va acudir dir-me que ell això del part no li interessava, que l'última vegada que em va veure oberta de cames, feia tot just nou mesos, ja en va tenir ben prou. I és clar, ja em veieu trucant a la meva amiga Sandra, bé, això d'amiga és un dir perquè no la suporto i precisament per això la vaig trucar, vaig pensar que si m'acompanyava ella em vindrien més ganes d'apretar, que ho faria amb més ràbia vaja... doncs la vaig trucar i encara no havia penjat el telèfon que ja la tenia a l'hospital al meu costat, és morbosa com ella sola, té en DVD totes les temporades d'Urgencias, Hospital Central, A cor obert, House, Nip Tuck... Érase una vez el cuerpo humano... falta que et tallis una mica el dit tallant pernil que ja la tens a casa demanant detalls de l'accident, de la sang que degoteja i dels possibles òrgans que han patit lesions irreparables, no conec ningú més morbós. Mira que la suporto poc a la Sandra, sabeu quina me'n va fer el Nadal passat? Em va enviar una felicitació amb un Bones Festes, així, ....a seques! Ho heu vist mai? Bones festes i prou! Bones Festes, res més, ...si jo amb les festes no hi tinc cap problema: em llevo tard, menjo bé, faig una migdiada, me'n vaig a dormir a les tantes amb una ampolla de vi, follo molt més... vull dir.. follo, vaig més relaxada, quin cony de problema vol que tingui per festes? Les festes són fantàstiques, és una obvietat que les festes són bones, són bones festes! no he vist unes males festes en ma vida. Per què no em desitja bones setmanes de rutina? Per què només les festes? Però quants dies té un any? 365, i quantes festes té? Cinc, sis, deu? És igual, I els 300 i picu de dies restants què? Que em bombin, no? Oh, que bé, he passat un Nadal genial atiborrant-me de sopa de galets, un dia de la Hispanidad de primera, un primer de maig collonut, unes Pasqües de collons i un Tots Sants, un Tots Sants divertidíssim.. una festarra al cementiri .. però després què? 300 i picu de dies treballant a la fàbrica com una condemnada per culpa de la Sandra que només em desitja bones festes. En aquesta vida hi ha gent bona i gent dolenta i la Sandra és dolenta, amb el fàcil que és desitjar bon any sencer: de l'u de gener al 31 de desembre, sencer! Però no, ella em desitja només bones festes, em sembla que no li perdonaré mai, mai! ....us estava explicant el part.
Doncs això, catorze hores escoltant la Sandra al paritori es veu que em va fer dilatar no sé quants centímetres, se'm va presentar el metge i em va dir que apretés més però no hi havia manera, així que li vaig dir a la Sandra que em descrivís la postal de Nadal amb detalls i va ser dir "bones festes" que vaig apretar tant que el nen va sortir disparat i va xocar contra la galta del doctor provocant-li un morat, i sort del cordó umbilical que el va aturar perquè gairebé tomba a una infermera. El doctor va agafar el nen, que estava fent pònting penjat del cordó i va dir.. "Collons!", i jo li vaig dir: "és nen?", i em va dir "Sí", el problema és que m'ho va dir plorant i aquí és quan em vaig espantar, no és gaire normal veure un doctor plorant, li vaig dir: "li passa alguna cosa? i em va dir: "Ja m'hi ficaré gel, és només un cop". A partir de llavors van pesar el nano i tot això i després cap a l'habitació...sola amb el nano, la Sandra es va quedar al paritori tota excitada netejant la sang, molla... la sang vull dir.. o potser ella també? i després va acompanyar el doctor a urgències pel morat i es va quedar a urgències a esperar el doctor de la sèrie que evidentment no va arribar mai, no he vist més a la Sandra, em sembla que es va casar amb un forense.. o un enterramorts, ara no ho sé segur, era algú que tocava cadàvers però ara no recordo si em va dir que els partia o els enterrava...
Bé, doncs ja em veieu a casa amb una criatura que només fa que plorar i cagar i a sobre ve el metge i em diu que m'he de comprar un sacaletxes.
- Un què? - Li vaig dir jo.
I em diu "un extractor de llet, un sacaletxes", que es veu que va bé per treure llet i congelar-la. I jo que estava cansada li dic a l'inútil del meu marit que m'ho vagi a comprar, greu error meu: a l'escala de la intel·ligència universal hi ha, per aquest estricte ordre: les dones, els transvestits convertits en dones, els homes, els cromanyons, els neardentals, els futbolistes, els micos i per últim el meu marit. El molt imbècil se'n va anar als xinos a comprar el sacaletxes i va tornar amb una munyidora de llet... per vaques frisones! Però que burru que és! La màquina era per sis mamelles alhora i estava connectada a un dipòsit de trenta litres.. ah, i això no és tot, tenia una vaca dibuixada que era un entremig entre la "vaca Milka" i "la Vaca que ríe ....amb ulls axinats", però com pot ser que no se n'adonés? I a sobre va i em diu que era culpa dels xinos que com que no entenien un borrall de català o castellà els va fer senyals de munyir i li van treure primer unes revistes pornogràfiques i en dir que no, li van treure el trasto aquell que estava "d'ofelta", us ho podeu creure? Us podeu arribar a creure que al món hi hagi algú tan imbècil com el meu marit que sigui capaç de comprar una munyidora de vaca per la seva dona... humana?
Finalment vaig haver d'anar a la farmàcia jo mateixa i em vaig comprar el putu sacaletxes, sí, la màquina més humiliant de les màquines inventades i per inventar: enganxes una xucladora a la teta que va amb un motoret elèctric i vinga a munyir, vinga a munyir i a treure llet, tres hores munyint... per un xupito de llet, després li dónes el xupito al nano i tres hores més per un altre xupito, ja veieu, com el seu pare als bars, de xupito en xupito i després a vomitar-lo, sí, a sobre meu, almenys el seu pare vomita al carrer, com un escocès. I el bo que tenen els escocesos és que l'endemà tan contents, el meu nano no es calma amb un xupito .. a no ser que sigui de whisky.... és broma.. poma.
I ara us parlaré dels danys col·laterals del sacaletxes... Un dia estava estirada al sofà amb el trasto enganxat, munyint xupitos.. gota a gota... sento les claus de la porta i entra el meu marit i em veu allà, alletant una màquina i el més greu del cas és que no va venir sol, va venir amb el jefe que volia veure en Pol. Em vaig aixecar per saludar el jefe sense pensar en el trasto i va i se'm desenganxa, cau sobre els peus del jefe, el jefe fa un gest com de dolor i contrau l'esquena fins a quedar-li el cap entre els meus pits que en aquell moment van començar a rajar llet i a mullar-li la cara. Amb el terrabastall es va despertar en Pol i va començar a plorar histèric, el jefe, tot xop de la cara i encara desconcertat el va voler agafar...mala idea, resulta que nen li va vomitar a l'americana, camisa, samarreta imperio, corbata, pantalons, cinturó, calçotets i mitjons, les sabates van quedar netes per art de màgia i l'imbècil del meu marit després de veure l'escena l'única cosa que se li va acudir dir al jefe és si es volia quedar a sopar, en dir que no, el meu marit li va dir que si no tenia gana com a mínim es podria prendre un bon got de llet. Sense comentaris... i sense feina es va quedar.. per burro! i també es va quedar sense dona perquè el vaig enviar a la merda per sempre, el vaig substituir per una vaca, sí, una vaca que tinc al jardí. Com que no em sortia llet vaig comprar una vaca per munyir-la cada matí i ara ens alimentem en Pol i jo, si Ròmul i Rem van sobreviure mamant de la teta d'una lloba, què millor que una vaca? Té un munt de mamelles, em sembla que quan sigui gran en Pol no en tindrà tantes per triar, almenys si surt lleig i escarransit com son pare. Amb la vaca aprofito el sacaletxes que va comprar el meu marit als xinos i com que sobra tanta llet faig iogurts, mató i formatge, he muntat una cooperativa petitona: "La vaca jardinera", congelo els productes i una vegada a l'any en Pol i jo ens disfressem amb un sac i anem a vendre al Mercat Medieval de Vic, no sabeu pas com funciona el negoci, ens treuen els iogurts de les mans a tres Euros, els matons a quatre i els formatges a trenta! També hi portem la vaca i el sacaletxes perquè els pixapins munyin en directe a cinc Euros els tres minuts, la paradeta queda xulíssima amb una cort petita al costat, i com que el meu marit estava sense feina el lloguem per netejar la merda . Ja veieu, com al final el sacaletxes dels xinos és la millor inversió, i després diuen que hi ha crisi.










Comentaris

  • Hola, envial a tribuna@guimera.info [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 26-08-2008 | Valoració: 10

    Hauras d'enviar-nos una imatge de la vaca, i potser fins i tot del sacaleches xinés.

    És broma !!!

    Envia el text com annex en un e.mail i si vols o tens alguna imatge, també com annex.

    A tribuna@guimera.info ens encantarà publlicar-lo i als que visiten la pàgina www.guimera.info de ben segur que també llegir-lo

    Gràcies per endavant.

    Antonio Mora Vergés

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

jroca

6 Relats

9 Comentaris

12079 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
http://diarimef.blogspot.com