Mon petit món

Un relat de: rautortor

Ai aquest món, mon petit món,
que quan no és Mart és Venus qui t’assetja
o els venedors d’horòscops mercenaris
i, fins i tot, els déus de l‘hecatombe.

Enmig de l’huracà espero que trobis
el nord, sud, est i oest d’aquells inicis
que et pintaren de blau i d’optimisme.

Et fan girar pels límits del col·lapse,
tossuts de mena i cecs d’enteniment;
què pot passar, ells prou que ho saben.

S’hi és a temps?, pregunten els escèptics,
mentre la llum s’atansa al seu capvespre,
mor la glacera i dubta l’esperança.

Reducte de poetes és el plany,
cançó de vida i mort, trista elegia
per un món que se’ns perd si no el salvem.

Ai pobre món,
fins quan seràs mon petit món?

Comentaris

  • El dubte de l'esperança[Ofensiu]

    Aquest és l'aspecte del teu poema que més m'ha colpit: " i dubta l'esperança". És evident que, des de que el món és món, els quatre genets de l'Apocalipsi han galopat deixant enrere dolor i destrucció. Que sempre l'ésser humà s'ha sentit envaït pel sentiment de pèrdua en relació a èpoques anteriors. També és cert que, atesa la gran informació de la que gaudim (o penem) actualment, les catàstrofes, les desgràcies i la crueltat es fan paleses immediatament i ens aclaparen en el nostre dia a dia.
    Però hi ha quelcom que fa que la nostra percepció de la desgràcia sigui superior a la dels nostres avantpassats. I és la gradual pèrdua del nostre "petit món". Mai com ara ha estat tan amenaçat i mai com ara s'ha fet tan la vista grossa, al menys per parts de les persones responsables de governar la vida en el petit planeta.
    Has estat molt encertat en el teu poema. Ni el plany dels poetes podrà salvar-lo si la ineptitud dels governs continua pel camí de la ceguesa.

  • Pobre petit món[Ofensiu]
    Carles Ferran | 17-01-2015

    Resulta tan estranya la indiferència amb que gran part de la població viu sense adonar-se de que el planeta se’ns escola cap a la destrucció cada cop més de pressa, tot i els avisos i els senyals evidents!... La cobdícia d’uns i la indiferència dels altres fa patir per la supervivència. Quin món deixarem als nostres descendents?

  • El periodisme[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-12-2014 | Valoració: 10

    La transmissió que se'ns fa del món a través del periodisme és una visió. I jo sóc periodista, encara que fa anys que no hi exerceixo. Una altra transmissió del món és la que nosaltres podem crear escrivint. totes les imatges que veiem són vida. Som nosaltres qui les hem de posar en ordre al nostre cervell. Jo mateix m'he fet moltes vegades autocrítica pel periodisme actual, tan sensacionalista i tan poc aprofundit. La felicitat és la serenitat. Una abraçada Raül.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

159 Relats

538 Comentaris

94190 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.