Moltes gràcies

Un relat de: març

Tinc un sac ple de paraules,
que no fan res més que fer-me esperar.
I els fets de què tu em parles,
puc comptar-los amb els dits d'aquesta mà.

El covard silenci que guia els teus passos
no és prou fort per fer callar els teus ulls.
Són moments tan màgics com el teu somriure,
que desapareixen quan em dius adéu.

Torno a aclucar els ulls,
la meva veu es fon entre les teves mans.
Ets de nou al meu costat
i busco un bri de llum que em porti la veritat.
Si sentir és un regal:
moltes gràcies per venir-me a despertar.

Tinc imatges que s'escapen
i abraçades que ja no puc recordar.
Però quan tornes a aparèixer
el que em va fer mal se'n va a passejar.

Són aquelles nits en blanc en què em miraves
i sentia el teu alè a la meva pell.
Són tantes carícies mentre m'estimaves,
sota aquells llençols que ens feien passar el fred.

Avui has tornat
i ara m'abraces mentre dorms al meu costat.
I no sé quant durarà,
potser en creuar la porta tot s'haurà acabat.
Però si sentir és un regal:
moltes gràcies per venir-me a despertar.

Comentaris

  • Allò que cal…[Ofensiu]
    iong txon | 24-03-2008

    per poder-se cantar un poema: una mètrica, una determinada rima, un ritme? segurament no és imprescindible però hi ajuda. I una mica de sentiment, com el que has posat en aquests versos tan emotius. Gairebé em sembla que sento com el cantes acompanyat amb els acords d'una guitarra. Enhorabona i per molts anys!

    Quim