Compartint el mateix cel

Una història de principi a final
no és la nostra, que sé que no acaba mai.
Tantes hores de paraula entre tallats,
tantes hores amagades del voltant.

Porto a dins la teva llum, el teu color,
la teva mirada és còmplice de tot.
La tristesa perd sentit al teu costat.
Una veu em crida més enllà del mar!

I és que amb tu sóc millor
quan la boira tapa el sol,
quan la llàgrima de por m'estreny el cor.

Si m'abraces de nit
des d'una altra part del món,
compartint el mateix cel,
jo sóc millor.