Moll vell

Un relat de: Carles Rebassa

Cada cop que et veig
m'orbes més de prop.
Forta la coïtja
m'és de vermellor.
La negrada boca
l'aigua al primer cop
toma per la terra
com uns ulls de foc,
ulls que tens dispersos
per l'amarador.

Per l'amarador
cada barca em crida
perquè hi pugi jo.

No, no hi pujaria
sense el teu braó
que engegàs senderi
si eres al timó.

Llet que tinc dispersa
per l'amarador.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Carles Rebassa

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

101519 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com