Cercador
Mirades
Un relat de: emmacel- Compartir:
Quedem a Numància amb Caballero. Dius que allà a prop hi ha un lloc on vols portar-me. Vaig una mica intrigada i també nerviosa. Les nostres primeres trobades han estat prou originals. I ostres...! al final és un lloc molt morbòs on gaudir-nos... Mira que ja és difícil sorprendre'm...
Més tard em dius:
-He d'anar a comprar un regal, m'hi acompanyes?
-Oitant...
Pujem carrer amunt, cercant un regal, fins arribar a un gran centre comercial.
Pel camí m'agafes la mà per creuar el carrer. Devant d'un aparador em retires el cabell de la cara. A la llibreria em robes un bes.
Com un adolescent. Com si no fossim els mateixos del principi de la tarda.
M'agrada aquesta dualitat teva, aquest llençar-se i tenir vergonya. Aquesta incertesa, aquests dubtes i aquest miler de preguntes que em fas.
Em dius:
-Tinc sentiments cap a tu.
-Ho se. I ho sento molt. Jo no... no com tu.
-Ho se. Cuida el teu somni, jo t'enviaré un enllaç al meu.
Només per aquesta frase ja voldria lligar-me a tu per sempre. Però no puc. Per això em deixo abraçar, per sentir la força que tenen les abraçades de la gent que t'estima. I mentre tu beses una vegada i una altre el meu cabell, les meves llàgrimes mullen el teu coll.
Pujo al cotxe i agafo amb força el volant. Em pregunto amb una mica de ràbia i impotència què fa que jo gasti les meves últimes energies a intentar recuperar alguna cosa d'algú que MAI, ni per un instant, em mirarà amb aquest "no marxis del tot" que tu m'acaves de regalar...
Comentaris
-
Més que mirades...[Ofensiu]nuriagau | 17-04-2011
Descrius quelcom que molts hem sentit en un moment o altre de la nostra vida. Si em permets, afegiré unes paraules d’un dels meus relats antics que crec que podria resumir la idea del que has volgut expressar en aquest:
” Sovint les circumstàncies ens presenten persones inadequades en moments idonis i, en d'altres, persones fantàstiques en moments inoportuns. La història amb ell havia estat un exemple del segon cas.”
Ens seguirem llegint.
Núria
-
Cor insatisfet[Ofensiu]Bonhomia | 15-05-2009 | Valoració: 10
Molt sentimental i trist. El principi enfoca una relació aparentment satisfactòria, que es va deslluïnt a mida que avança el relat fins a acabar amb la "ràbia i impotència" per part d'ella.
I quantes històries similars a aquesta penso que es dónen cada dia en aquest món de milions de cors insatisfets...
Sergi -
...[Ofensiu]crohnic | 15-05-2009 | Valoració: 9
Sentiments en estat pur!! Per què sovint els sentiments ens posen les coses tan difícils??
Molt bon relat!! -
Carai[Ofensiu]msh0044 | 15-05-2009
Ostres tu, quina manera d'escriure. M'has fet esgarrifar de goig potser perquè segurament alguna vegada m'he sentit així, potser perquè tembé he fet sentir així jo mateixa.
Gràcies. -
M'has posat pell de gallina![Ofensiu]annah | 15-05-2009 | Valoració: 10
Cuida el teu somni, jo t'enviaré un enllaç al meu.
és la millor declaració d'amor que mai hagi sentit! Original, dolça i molt tendra. Plena d'amor i d'esperança.
Sovint ho penso, que tenim persones que ens estimen i que ens envolten, i que seria taaaan fàcil enamorar-se d'elles!!
Però no podem obligar als nostres sentiments, no podem obligar al nostre cor a estimar o a deixar de fer-ho.
I pateixes, per no poder correspondre a un amor que et faria tocar el cel, que et faria somiar desperta.
Sanzillament... genial!
Una abraçada!
Anna
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
13 Relats
29 Comentaris
15752 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
Emma és el nom. Cel és l'espai. Allà on dancen els estels...Eterns com en Max i la Sira.
Propers com en Xavi i la Vicky, la Laura i en David.
Fidels com la Raquel.
Fugaços com en Quim.
I per sempre, la llum de l'Helena i l'albada d'en Nil.
Endavant, passeu. Us vull regalar a tots un instant del meu món.