No em diguis que no

No em diguis que no. Ara no. En això no. Que m'està costant molt mantenir els fils. Que no vull marxar.
No em diguis que no. Que lluito per mantenir la follia que m'embriaga. Les emocions i les ganes.
No em diguis que no. Que veig el final, que li he posat data, que se que el cos deixarà aviat de tremolar, que ho noto. Però encara és massa d'hora.
No em diguis que no. Que el no obrirà les portes, que hi ha nos que encenen un clik, que hi ha nos a partir dels quals tot comença a restar.
No em diguis que no. Que cada vegada et desdibuixes més. Que no necessito pensar-te, que no omples del tot els meus somnis, que aviat no guanyaran per tu els records. Que ja no puc viure només d'il.lusions i res més.
No em diguis que no. Que jo no sóc com tu. Que encara em quedo sense alè si t'oloro, que encara em motivo perquè si, que no em canso, que no em redeixo. Però que res és igual.
No em diguis que no. Que no m'amago, que no invento, que ja no tapo, que no et disfresso, que no m'enganyo.
No em diguis que no. Que hi ha moments que et desconeixo, que et nego, que t'odio, que ja no et vull. Però que ja no fas mal, que ja no importa tant, que accepto el meu paper a la teva vida.
No em diguis que no. Que encara m'encantes, encara et busco, encara et desitjo, encara et vull. Que encara és massa d'hora. Que no vull marxar.