Serenament...

Un relat de: emmacel

Serenament…
Amb el cor en calma i el cos i les mans. Et miro i em dones el teu somriure. I de la teva boca, en cascada transparent, les paraules, les que sempre aporten moments de llum.
Si et miro i m'apropo i t'oloro i t'abraço… del teu cos em dones la força. La confiança per tancar els ulls i reposar. Poder per fi deixar anar l'aire que m'ofega el pit. Estremir-me de records compartits i somiats. La tremolor imperceptible que sempre em sorprèn en adonar-me'n que només tu em dónes la serenitat que em cal.
Sóc millor si m'abraces, si et perds entre els meus cabells.
Com un far en la tempesta, recorro a tu i ets tu el meu port, un lloc on tornar per ser a recer de les solituts i les mancances i les traïcions i els dolors.
Amb la teva mà invisible cures les ferides i trenques les cuirasses. Jo et puc respirar.
No tinc la capacitat de tornar-te les emocions, ni amb un gest ni amb una paraula. I és això el que avui voldria.
Si em presento nua, només tinc un batec acompassat. Així, serenament…

Comentaris

  • l'espera...[Ofensiu]
    Cirerot | 03-02-2010 | Valoració: 10

    ... ha valgut la pena. És el millor que t'he llegit fins ara.
    M'ha fet plorar i mai ho faig. Molt emotiu i d'una gran bellesa.

    una abraçada

  • abraçades i sentiments[Ofensiu]
    Fada del bosc | 03-02-2010 | Valoració: 10

    que bonic.....molt bona descrpció dels sentiments que desencadenen les abraçades de la persona a qui estimes... as trobat les paraules adients, i això no és gens fàcil.

l´Autor

Foto de perfil de emmacel

emmacel

13 Relats

29 Comentaris

15683 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Emma és el nom. Cel és l'espai. Allà on dancen els estels...
Eterns com en Max i la Sira.
Propers com en Xavi i la Vicky, la Laura i en David.
Fidels com la Raquel.
Fugaços com en Quim.
I per sempre, la llum de l'Helena i l'albada d'en Nil.

Endavant, passeu. Us vull regalar a tots un instant del meu món.