Ficció IV i final.

Un relat de: emmacel

Ja no em dius m'agrades i ara, que penso el mateix, serè jo qui marxi. L'empenta dels 40.
Així que vaig ser jo qui va seure al llit i va dir el teu nom. I tú que no tenies ni idea i que no ho esperaves pas, no em vas evitar l'esforç, ni me'l vas agraïr, ni vas pensar en els moments viscuts.
Jo no vaig tenir por perquè sabia que no et podia fer mal, potser tan sols, l'ego una mica danyat.
I a tu t'era igual si el dia era net o si tindriem sort, però jo agraïa el raig de sol que t'acaronava la pell.
I no vas plorar, que les llàgrimes son meves. A tu tot això de les emocions i els riures i els sentiments i les converses i els instants, et queda una mica lluny.
I es clar, no vas poder dir-me que jo no he intentat mantenir l'emoció per tots dos.
I desprès de les llàgrimes no entens el meu somriure, ni les ganes de tornar a començar perquè no et creus que pugui viure sense tú.
I per a tú ja fa temps que això nostre és una etapa més i vols demostrar-me que no t'he important gens, però tots dos sabem que en algún moment, m'has estimat de debò.
T'ho deixo tot, i a més, la casa, els mobles i els peixos. D'alguna cosa no sabràs que fer-ne.
Jo m'emporto només el que em cal per recordar-te amb un somriure. Que de fet és això el que jo he volgut deixar-te sempre.
Tindrem sort.


Comentaris

  • Emma és el nom. Cel és el lloc a on et transporta...[Ofensiu]
    Cirerot | 23-04-2009

    No sé quant temps fa que sóc al davant de la pantalla, provant de trobar uns mots que mai no arriben. Podrien passar cinquanta anys i seguiria sense saber què dir, intentant fer la criba entre un garbuix de sentiments que em fan tremolar les mans.
    Si no et conegués, sens dubte seria més senzill. Sense l'emoció que em segresta les paraules, sense la por de no estar a l'alçada o de no saber transmetre la il·lusió que m'ha fet veure els teus relats aquí, on tothom els podrà llegir i a l'àmbit que els correspon: el de la creació literària.
    És un honor molt especial poder-te donar la benvinguda i estic content perquè d'ara endavant ja no em caldrà repetir-te que escrius de meravella, d'això se n'encarregaran la resta de lectors que et vagin descobrint.
    Jo sóc un privilegiat al capdavall, perquè he llegit altres relats teus i sé que el millor està per venir. No deixis d'escriure i sobretot, de donar-nos el plaer de llegir-te...
    Molts i molts petons!
    i una forta abraçada...

l´Autor

Foto de perfil de emmacel

emmacel

13 Relats

29 Comentaris

15685 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Emma és el nom. Cel és l'espai. Allà on dancen els estels...
Eterns com en Max i la Sira.
Propers com en Xavi i la Vicky, la Laura i en David.
Fidels com la Raquel.
Fugaços com en Quim.
I per sempre, la llum de l'Helena i l'albada d'en Nil.

Endavant, passeu. Us vull regalar a tots un instant del meu món.