Cercador

Llista categories

Miques (2)

Un relat de: Anagnost

-Milers d'hores sense produir ni rebre res que meresqui ser salvat de l'oblit. Material de rebuig existencial. En realitat, la major part de la nostra vida. I això no obstant, tiram a viure.

-La lectura em sol deixar en un estat que tendeix a la depressió, en una relació proporcional a la qualitat de l'obra llegida: a major qualitat, major postració. I tot a partir de la constatació que tot allò que se m'acut d'escriure, algú altre ja ho ha dit. I mil vegades millor.

-Oxímoron: Es desitgen salut els uns als altres brindant amb alcohol de 45º.

-Allò que hagi de ser, serà. Aleshores, més val pensar que serà per bé (i esmerçar-s'hi). Si pensam que serà per mal, potser l'encertem, però amb l'IVA afegit de moltes hores d'inútil neguit previ (que encara esdevindrà molt més inútil si la cosa pren per bé).

-El meu amic em parla, sense aturar, a doll. Un acudit que no sap contar, l'argument del capítol de la sèrie de televisió que va veure ahir, no sé què d'un model determinat de cotxe, la corrupció de tots els polítics (sense excepció)... Els amics hauríem de ser compassius, els uns amb els altres, i no sotmetre'ns a tortura psicològica.

-Mir al sostre, cercant inspiració per a un projecte de poema. I a tot estirar em passen pel cap coses com el mal de queixal que em dóna càstig, la declaració de la renda, el company de feina aquell (el dels acudits), el canvi de pneumàtics del cotxe, l'escàndol dels turistes borratxos de cada vespre... Sí que ho és, un poema!

Comentaris

Afegir comentari

de mica en mica...[Ofensiu]
pacog | 21-10-2007 | Valoració: 10
M'agrada aquesta segona entrega de "miques". Per la meva part intentaré que la meva tortura et sigui més lleugera... je, je!
Miques?[Ofensiu]
Dolça | 17-09-2007 | Valoració: 9
Són miques,... sí, però poètiques.
Un bon tast[Ofensiu]
Antoni Casals i Pascual | 14-09-2007 | Valoració: 10
Ens deixes un bon tast amb aquestes miques. Comparteixo especialment dues coses: la qualificació d'oxímoron per a determinats brindis i, sobre tot, el que defineixes com a postració post-lectura de bons textos. Com millor és un llibre més tristos o ensopits quedem en acabar-los (bé és cert que d'un llibre dolent no ens pot generar la sensació contrària, la satisfacció d'acabar-lo, perquè moltes vegades no ho fem!).
I confesso que, un cop llegides aquestes miques, m'he quedat una mica (redundància!) trist quan he vist que per més que volgués fer córrer la pantalla, no n'apareixia cap de nova.

Una abraçada i salut, company.

Antoni
.[Ofensiu]
J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 08-09-2007 | Valoració: 10
M'ha agradat aquesta mica... ayayay la corrupció de tots els politics... segueix escrivint miques...
Amic Jaume![Ofensiu]
F. Arnau | 08-09-2007 | Valoració: 10
Molt bo aquest segon tast de les teues "Miques", com tu anomenes els teus aforismes...
Boníssim això que dius de desitjar-nos salut brindant amb alcohol de 45º. Millor faríem de desitjar-nos sort de que no ens faci mal...
Continua espigolant-ne (com m'agrada aquesta expressió), així nosaltres seguirem gaudint-les.
Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC
M'agraden...[Ofensiu]
Maria Sanz Llaudet | 07-09-2007 | Valoració: 10
aquestes "miques" que escrius. Em fa somriure la quantitat de pensaments coincidents que tenim els sers humans quan tenim moments d'aquests com els que descrius. La ment fa anàlisi, a vegades divaga i per sort el pensament queda aturat en el nostre cervell sense que el rebin els que tenim al davant.
Parlant de coincidències, això que expliques en referència al teu estat d'ànim davant una lectura i del sentiment que et provoca, et diré que a mi em passa molt sovint amb la poesia. A vegades llegeixo un poema i m'arriba tant, tant endins, i coincideix tant amb el meu propi sentiment, que em ve com una mena de enveja (vull pensar que sana) davant aquella capacitat de poder plasmar en paraules allò que jo només sé sentir.
Gràcies per aquestes miques (que llegint-les no ho són gens)
Una abraçada

Valoració mitja: 9.57

l´Autor

Anagnost

44 Relats

589 Comentaris

78344 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Afegir a preferits

Biografia:

Anagnost: llegidor, especialment de les lliçons en l'església antiga.
Efectivament: llegidor. Això sóc, per sobre de tot. El meu nom és JAUME FUSTER, i visc en el "regne enmig del mar" que és Mallorca, unit a Catalunya i València pel cordó umbilical de la llengua i la cultura. Em complau sobremanera haver entrat en aquesta gran família que és Relats en Català i esper ser-ne membre per molt de temps. S'admeten crítiques. Si algú es vol posar en contacte amb mi ho pot fer a aquesta adreça: fusteralzina@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >