Mínimum

es veu a diari... d'herois que volen ser-ho i no ho són, d'herois que ho són i no volen ser-ho... de fracassos i conquistes...

I jo també, al fons dels seus ulls, veig l'oceà lluent... i com l'oceà, no puc retenir-lo i fer-lo meu...

Petons

he pensat que... la veritat es que no lo he pillado mucho pero et volia donar les gracies ala ya está sentu no poderte posar algu pero no se ke dir, si aquest heroi está fart de fama, ami mai m'ha passat, pero tinc herois

Wola Capdelin, ei primer de tot gracies em va fer moltisima il.lusió que algú com tu comentes un relat meu, quan li vaig ensenyar a la meva mare, que també rondarà per aquí no s'ho creia, quan vas posar el nom al final del comentari al-lucinava, no recordava haver firmat amb el meu nom en un dels meus comentaris cap a tu, i per un moment vaig pensar que eres algú del cole, algún professor que hauria llegit la meva história i s'nerecordes de que era meva o del meu pseudónim que també he utilitzat a l'escola, jaja quin ensurt vaig tenir! podries haver sigut la mateixa professora de català, fins que em vaig donar comte del perque, quina passada, quan he llegit el relat he pensat que