mims

Un relat de: llu6na6

I el dia enlleganyat m'estira del llençol,
dolençós, suaument. També d'aquest por
sota el coixí amagada.

M'estira pels camins d'asfalt i de neó
de la ciutat cremada de despertes rutines,
televisius anuncis, felicitats eternes.

M'estira entotsolat de la llarga faldilla
del jo que m'arrossega, camins de mi perduda
de tantes mans alçades, que em fugen i em menystenen.

I el dia, per a mi, de sobte esdevé mim,
i jo, del seus ulls, llàgrima.



Comentaris

  • i el dia[Ofensiu]
    kispar fidu | 20-01-2006

    ...em conviada a començar una nova rutina.
    I les llàgrimes em recorren uns ulls que sovint se senten cansats d'unes mateixes imatges... i noto els suaus mims del Sol d'un nou dia que m'empeny a alçar-me amb un somriure...

    Que vagi bé!!!
    ens veiem per aquí!

    Ciao!
    Gemm@

  • Hi ha vida[Ofensiu]
    jaumesb | 10-01-2006 | Valoració: 10

    en la mort i sol en la lluna

  • Chapeau!!!!![Ofensiu]
    cassigall blau | 07-01-2006

    Chapeau!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: