Cercador

Llista categories

M'he traït a mi mateix

Un relat de: joanalvol

Vull dimitir. Al batec dels estels vaig fer un tracte
que ara no puc complir, en el mirall intern veig la petjada
de qui s'oposa al meu pla, em parla amb paraules convincents, però no és clar allò que oculta el seu llenguatge.
No puc expressar-me en aquest món tal com era la intenció:
omplir tot allò al meu abast de poemes,
de versos, frases senzilles, tot plegat fet de veritat,
de bonesa, bellesa i harmonia.

M'he deixat seduir pel focus de la il·lusió,
pel desig i la feble emoció. Tot opac, si tu vols,
però que per l'intel·lecte ens atrapa
i exigeix un nou contracte: dimitir d'aquell compromís
que jo ja duia dins, en els replecs de l'ànima.

Comentaris

Afegir comentari

No et lamentis, poeta[Ofensiu]
Anagnost | 28-04-2008 | Valoració: 10
El teu comentari m'ha menat als teus versos, que no coneixia, i aquest viatge m'ha permès descobrir un poeta més dels molts i bons que tenc el plaer de llegir a RC. I m'ha permès assaborir aquest poema en concret, en què el jo poètic es lamenta de la seva impotència d'omplir tot allò que és al seu abast "de poemes, de versos, frases senzilles, tot plegat et de veritat, de bonesa, bellesa i harmonia".

No et lamentis, poeta, perquè no aconsegueixis el teu propòsit. No et lamentis mentre de la teva mà continuïn brollant els versos. No, no l'ompliràs de poesia, el món, però mentre ens regalis les teves paraules, hi contribuiràs. I aixìo és el que compta.

Aquest bon viatge fins a la teva pàgina sé que no serà l'últim.
Abans de signar la renúncia[Ofensiu]
RATUIX | 25-04-2008
i signar el reconeixement de la traició, mira la lletra petita, potser l'intelecte queda compromés, però l'ànima queda intacte i encara et pertany. ;)
Un dia o altre la part més pura del què vols expressar, rebrotarà... Sempre és allí.
Contractes amb un mateix[Ofensiu]
Unaquimera | 19-04-2008 | Valoració: 10
Me n'ha alegrat molt la teva tornada! De la mateixa manera que m'ha sobtat aquest darrer poema... El títol és contundent!

Coincideixo amb tu en què no sempre podem o encertem a expressar-nos tal com somiàvem, tal com havíem pensat fer-ho.
Tu poses el llistó ben alt: "versos, frases senzilles, tot plegat fet de veritat, de bonesa, bellesa i harmonia"... Jo també ho voldria!

Pensa que les petjades al camí se les pot emportar El vent, però el que guardes dins la teva ànima no ho esborra ningú tan fàcilment...

El final del poema és preciós!
Com l'abraçada que t'envio,
Unaquimera

Valoració mitja: 10

l´Autor

joanalvol

104 Relats

607 Comentaris

107269 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Afegir a preferits

Biografia:

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >