Més sobre el substitut.

... per opinar si el relat és pot considerar un microrelat O no, O si s'ha de desqualificar per el títol que pot portar a engany.
Ara bé, el relat és molt original en el plantegement i desenvolupament, és de molt bon llegir i amb un punt d'humor que s'agraeix. Bon final, encara que, per mi, més que amb la cua entre cames el faria marxar fart d'un alumne tan saberut.
Amb total cordialitat. Sort

Hola, Joan. Començo per dir-te que vull ser constructiu, i sé que això et posarà a la defensiva. No cal. Sols escolta.
Anem a pams.

El relat té un títol pèssim per si mateix, com obra única, que és la vida de cada microrelat, i entenc -perquè jo vaig formar part de les discussions del jurat-, quan van decidir no acceptar relats entrelligats amb allò del «continuarà», perquè malmetia la intenció bàsica del relat; ser únic.

Dit això, segueixo.
A la primera frase deixes una cita final: «com tots». Això no ho hauria de dir el narrador, se suposa que el narrador és imparcial i no pot emetre judicis, a menys que ja vingui d'una altra història, i aquí és on rau el problema del «continuarà». Sense un altre relat, aquesta afirmació no té base coherent dins d'aquest relat. Llevat que sigui el mateix professor el narrador, cosa que no sembla d'entrada. I no es veu en cap moment que sigui ell, si no fa referència a alguna cosa no explicada i que aquí sí que caldria explicar. Malgrat que la síntesi i l'omissió siguin els pares del microrelat.

Després hi ha el nivell dialèctic de l'alumne, amb uns raonaments en contra d'allò que en principi s'imparteix en una escola catòlica... Ho trobes coherent? Bé, jo no he sigut mestre, sols he treballat quaranta-vuit anys de cara al públic i no puc opinar quins alumnes es troben els mestres.

De totes maneres, els raonaments els trobo molt encertats i ben exposats, i el tema dona per un relat en un espai diferent força engrescador. Si no queda finalista, sempre el pots desenvolupar sense les cotilles d'un concurs.

Dit tot això, he d'afegir que hi ha algunes faltes d'estil i d'ortografia que un corrector bàsic et descobrirà. No seré jo qui ara te les marqui, això és feina teva. Tampoc soc filòleg.

M'ha agradat el relat, es llegeix bé, tot i que no et demana fer una relectura, i aquí també rau un defecte que alguns no sabem veure. Un bon microrelat ha de demanar una relectura per copsar detalls que se'ns escapen en una primera lectura. I això no vol dir que aquest sigui dolent, sols que és un bon micro i passem al següent. No sé si m'explico.

Demostres un nivell molt bo d'escriptura, però com a mi, ens mata l'edat, volem ser alliçonadors, i el bon microrelat no dona respostes, obre més incògnites, i si alliçona, ho has de veure en una segona o tercera lectura, no a la primera.

No sé si ho he aconseguit, però espero haver-me explicat prou. No sé si ho he fet. De totes maneres, tingues en compte que és amb bona intenció.
Per cert, no em responguis en els teus comentaris, no tinc costum de retornar a un relat comentat, i com sé que sols respondre, no me n'assabentaria.

Força lletres!

Si s'entén, com feia Borges, la teologia com una branca de la literatura fantàstica, podríem fer una teologia-ficció paral·lela a la ciència-ficció a què estem tan acostumats. No va mal encaminat el noi, no; d'aquí en pot néixer un nou gènere literari.

la multiplicació dels pans i els peixos, no ho resoldríem per a tots els planetes, exoplanetes i d'altres paradisos de l'univers? Un plantejament insospitat, un raonament impecable i una desenllaç que et deixa capficat. Però, per damunt de tot, un relat que enganxa fins al final. Enhorabona, Joan!

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIV Concurs ARC de microrelats