Memòries ardents

Una cançó ens pot transportar a un moment concret, com ho fa una olor. Recordes perfectament on vas escoltar la que sona ara, i què estaves fent. O millor dit, què estàveu fent. Ell era ajagut i tu ballaves aquesta melodia tan sensual. Amb moviments suggeridors, vas començar a treure’t la roba. Mai havies fet un striptease, però aquella vetllada, no saps si va ser la lluna o el desig que us cremava per dintre que t’hi va portar sense pensar-hi. Vas deixar caure la faldilla, mostrant els teus generosos malucs, sense parar de moure’t. Després, els tirants de la samarreta també van anar avall. La xafogor de l’estiu us havia atrapat amb la luxúria a la pell i al cap. El que portaves posat anava quedant escampat al voltant del llit, i ell et feia carícies mentre tu seguies el ritme cada cop més excitada. Llavors, li vas tapar els ulls amb un mocador de seda. T’hi vas abalançar al damunt fregant-li la panxa i el membre amb diferents punts del teu cos. Us vau posar a mil i vau arrodonir-ho gemegant plegats amb les finestres obertes aquella nit de frenesí.

Només rememorar-ho, estàs tota humida. Comproves que encara saps on tocar-te per, pensant en ell, resseguir el camí cap al clímax que recorríeu junts. Quan acabes, et sents una mica malament, amb la teva edat i vídua... Però, qui ha de posar límits a la passió? Tot i que ell ja no hi és, continua ben a dins teu.