Matar al pare. (Obra teatral breu)

Un relat de: atram

.
ELL - Intervé.
FILL - No , no vull intervenir més.-
(No més en el teu lloc).

ELL - Actua.
FILL - Fora de la meva persona, deixo ja d'actuar.-
(Des d'ara i per sempre).

ELL - No te'n sents responsable?
FILL - No, no ho sóc de la teva vida.-
(Ni del teu fill).

ELL - Parla !
FILL - Se m'han acabat les paraules.-
(Si et plau, no interceptis més missatges).

(ELL mira al públic, desencaixat, des de la incomprensió del món que se li ensorra sota els peus)


FILL - Ho sento. Em sap molt de greu, però marxo.-
(Gràcies, Freud).


FI DEL TERCER ACTE


TELÓ



Comentaris

  • Una fugida...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 08-06-2007 | Valoració: 10

    ...de la casa paterna o una mort del pare, crec que tots ho fem si més no una vegada a la vida, encara que ho repetim inconscientment durant tota la nostra existència. M'ha agradat.

  • Em sembla que ja se que volies dir quan parlaves de críptic...[Ofensiu]
    Florenci Salesas i Pla | 04-04-2007 | Valoració: 10

    Sincerament:
    Des del punt de vista racional, no he entès ni un borrall; la meva intel·ligència no dona prou de si i potser tampoc he llegit els llibres adequats per a veure si segueix algun corrent que cal que tinguis al costat, com a manual a l'hora de criticar adequadament, sense que es noti que no estàs al dia (te missatge, no en te? prefereixo imaginar-me que no; a mi doneu-me sempre abans suggestió que l'adoctrinament)
    Des del punt de vista estètic: Bestial! un 10, concisió rara de trobar i bogeria matemàtica, com amb la que es fan els millors míssils intercontinentals.
    Des del punt de vista irracional: visca el no sentit quan està amb aquest estat de puresa! (hi ha massa no sentit sense sentit; vaja, que m'avorreix. M'explico? crec que no...)
    Conclusió:
    Aquesta obreta cal que sigui representada urgentment per alguns actors solvents i dirigits per la pròpia autora.

  • ¡***![Ofensiu]
    Lilith | 03-03-2007

    Molt freudià això de matar el pare, certament. Pas inequívoc per assolir allò que en diem maduresa. Teatral el diàleg. I precís i revelador.

  • Doncs jo [Ofensiu]
    Bruixot | 20-02-2007

    diferiré una mica dels altres "contertulians". Sí, hi ha una persona: una de real i un irresponsable. El fill, el nen "tonto" que tenim a dins, que es nega a actuar, a responsabilitzar-se, que vol jaure i jugar. I ell, el "jo", que li demana que deixi de ser un nen. Però el nen no vol "matar el pare", deixar de ser innocent, passar a ser responsable.
    I dóna les gràcies a Freud perquè ja té l'excusa per no fer-ho.

    Bruixot

  • Leela | 16-02-2007

    Estic d'acord amb en Dan amb que un escrit críptic és bo per donar múltiples interpretacions. A part d'això a mi m'encanten els escrits críptics (deu ser per això que m'agrada tant com escrius). Per a mi són un repte, m'estimulen i em donen per pensar, i això m'agrada moltíssim. M'ha agradat molt la teva brevíssima obra teatral. Les paraules oportunes i cap de sobrant, parques i concises. La meva interpretació ha estat una altra diferent a la d'en Dan. Jo només veia una persona en aquesta obra (malgrat el 'ell' i el 'fill'). M'ha semblat més una mena de monòleg psicòtic (i perdó per la paraula que pot sembla ofensiva) d'una persona que s'esta intentant alliberar de la marca del seu progenitor o bé del progenitor que té dins seu, i que, en certa manera, el limita en la seva expressió, en la seva vida. M'ha semblat una petita lluita d'una persona amb si mateixa, intentant alliberar-se d'alguns aspectes de si mateixa que, com dic, la lliguen a un seguit de coses que ha heretat o que eren seves i ara ja no li agraden. Tots duem un pare a dins que de vegades fa de vigilant dels nostres actes. Matar-lo por significar alliberar-nos a la vida, i potser a veure les coses d'altra manera. Per això entenc perfectament el teu 'gràcies Freud'.

    Una abraçada!

    Leela

  • Me l'he llegit primer un cop,[Ofensiu]
    | 08-02-2007

    i he sentit poca cosa més que confusió. Veia per on anaven els trets, però no acabava de descobrir-ne el blanc. Frases com "ni del teu fill" o "si et plau, no interceptis més missatges" se'm feien en un inici difícils d'encaixar amb la resta del text.
    Però després de donar-hi unes quantes voltes, m'he acabat fabricant la meva pròpia interpretació del text, i aleshores m'ha semblat clar. Fet i fet, suposo que està bé que no exposis les coses d'una manera molt directa, perquè, al no fer-ho, dónes lloc a moltes interpretacions possibles, i això dota de més completitud al text.

    Així doncs, finalment en l'obra jo hi he vist el fill que es vol alliberar de la influència paterna, que vol ser només ell mateix, sigui això el que sigui -sigui bo o dolent-, i que no vol permetre que el pare el segueixint guiant, encaminant a tothora, i moldejant-lo per fer-lo exactament a imatge seva, per fer del fill una simple còpia que ha de perdurar en el temps quan el pare ja no hi sigui, com una vulgar extensió d'aquest.

    Bé doncs, per no extendre'm més, només dir que m'ha agradat trobar-me'l. Espero que la meva interpretació no s'allunyi en excés de la que tu pretenies donar-l'hi.

    Sort!

    Dan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de atram

atram

45 Relats

223 Comentaris

57513 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
______________

Dalai Lama:

"El propòsit de la nostra existència és buscar la felicitat".

______________

Us deixo aquí els enllaços dels usuaris compartits al web:

el repte
repte poètic
nanorepte
En record a Lilith
Dia de la dona: donna
un autor, un vers: poemes

També us recomano el blog "dibuixets busquen versets" de'n rnbonet, que també trobareu pel fòrum.

I si us interessa, aneu al blog on parlem de temes diversos, bàsicament "filosòfics":

el laberint de les idees
______________

AGRAEIXO QUALSEVOL COMENTARI QUE EM VULGUEU FER. LES VOSTRES OBSERVACIONS SÓN SEMPRE BENVINGUDES.
GRÀCIES PER LLEGIR-ME!

atram.