Susi Q.

Un relat de: atram

- Riiiing, riiiing!

Susi Q. dorm entaforada entre coixins mòrbids de ploma, somniant suspesa en un tou núvol blanc.

- Riiiing, riiiing!

Sent de lluny un timbre agut i inoportú.

- Riiiing, riiiing!

Ella treballa fins ben entrada la nit, és ballarina en un local nocturn. Al matí no acostuma a matinar.

- Riiiing, riiiing! Riiiing, riiiing!

- Maleït telèfon! quina insistència, què caram deuen voler ara!

Es lleva feixugament, a les palpentes. Les pestanyes enganxades pel rímel del dia anterior, escorregut fins als pòmuls que li donen un aire fantasmagòric. S'agafa les sabatilles roses del pom-pom i la bata de setí a joc. Li encanta rodejar-se d'un entorn glamurós com d'estrella de cinema clàssic.

- Riiiing, riiiing!

- Ja vaaaaa... ja vaaaa ... Digui'm!
- bon dia! és vostè la senyora de la casa?
- com? Senyora? ....
- doncs és vostè la persona que viu en aquesta casa?
- Sí, ho sóc! què vol?
- Enhorabona, vostè avui està de sort, ho sap?
- I vostè sap que jo estava dormint i que m'ha despertat?
- Perdoni senyora, vull dir, senyoreta... ja pot estar contenta: vostè avui està de sort perquè ha estat escollida entre milers dels nostres usuaris!
- miri, no m'atabali, que avui tinc un mal de cap que no m'hi veig, i no m'interessa...
Diu amb els ulls encara tancats i arrossegant la veu adormida.
- ... vostè acaba de guanyar un fantàstic apartament a la Costa Daurada!
- li estic dient que no m'interessa!
- no li interessa un apartament dúplex amb piscina i vistes al mar totalment nou i regalat?
- Doncs no! perquè segur que hi ha trampa! Adéu!
- Si no penja, demà mateix li fem lliurament de les claus d'un fantàstic apartament a la Costa Daurada!
- I ara em dirà que primer he de ...
- ... contestar a tres senzillíssimes preguntetes! primera:
amb quin producte acostuma vostè a esmorzar?
- (bufffff...!) amb cereals i llet.
- I quina companyia telefònica té contractada?
- i a vostè què li importa? - (quin pesat!!!)
- Vinga, que l' apartament ja quasi és a tocar de la seva mà!
- doncs, jo què sé .... la companyia UNA!
- i la última i més important : (diu amb to insistent i amb un somriure plasticós que arriba de l'altra banda del fil) quina és la seva marca preferida de productes íntims?
- miri, penjo!!!
- Si ja ho té! ja és seu! vinga, menteixi si vol! i gràcies a vostè tots dos tindrem un dia rodó avui!
- doncs... -(quin plepa, mare meva!)-... IVAX.
- Molt bé! Ja és propietària d'un un fantàstic apartament a la Costa Daurada!
- Miri enllesteixi, té 10 segons més del meu temps i prou!
- És molt senzill: per a formalitzar el contracte, haurà de passar per les nostres oficines demà mateix, duent el seu DNI i un número de compte corrent ja ho té tot enllestit. Molt important: ha de venir vostè en persona. És imprescindible! I ja no haurà de fer res més que gaudir del seu nou apartament!
- Està bé, està bé. Doni'm l'adreça i deixi'm estar ja!
- Enhorabona senyora! o vull dir, senyoreta!

Se'n torna al llit. Somnia a batzegades, ja no pot descansar gaire. Se li apareix aquella veu d'aquell senyor gris, que imagina amb ulleres negres i gruixudes de pasta i bigoti, dient-li- "vostè acaba de guanyar un fantàstic apartament a la Costa Daurada!". El senyor torna i retorna al seu cap com un martelleig arrauxat.

Es lleva. Es pren ibuprofè com a esmorzar (i no els cereals que ha dit per telèfon).

(...)

Les 10 de la nit. Dijous. Susi Q surt de casa seva per anar a treballar.

Està cansada, i pensa en que no es creu que el premi de l'apartament que demà haurà de signar no tingui truc. Però sap que per si de cas hi anirà, al cap i a la fi no hi té res a perdre!

Arriba al Club de moda, on treballa. Està ja canviada de roba, quasi nua, quan comença a sonar la música. Es posa a ballar agafada a la barra vertical de sempre. Un home la mira i la remira descaradament.


- Quan acabi aquest ball, hauré de dir-li alguna cosa- pensa.

Ell li entafora un bitllet vora el melic, enganxat al minúscul pantalonet que du encerclant-li els malucs. Ella menysprea aquest tipus de gests (que ella és una artista!), però no vol perdre la oportunitat de guanyar-se un sobresou. Aquest mes ho necessita.


- Gateta, avui et convido tota la nit. Estic de sort!
- A si, superman? i per què no m'ho expliques amb un gintònic? tinc set! (diu forçant el seu millor somriure).
- Té preciosa. Avui per primer cop he venut una bateria de cuina completa. Sí, sí. I d'aquelles cares, eh! L'empresa em pagarà una bona compensació!
- A sí? On treballes tu, al tall britànic?
- No, noooo, i ara! ha, ha! de telemàrqueting!
- A si, i com es fa això, doncs?
- Molt senzill: truco un número a l'atzar, convenço a la senyora de la casa de que li ha tocat un apartament... i l'endemà, quan ve a signar, li dic que ha de comprar la bateria de cuina, és com a paga i senyal de l'apartament, pura formalitat, i que els diners se li retornaran en 24 hores. I és clar, després de l'apartament ....tururut! hahaha Sóc un "crack", oi?.... uhmmm però, per què no em fas un petó, angeleta dolenta?

Comentaris

  • Molt bé!! Genial!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 19-08-2008 | Valoració: 10

    He llegit el teu relat (o el que tu has presentat en nom teu), atram. He quedat molt agradablement sorprès. L'estil és molt entretingut, estan ben aconseguits els canvis de situació, i els personatges són, com t'ho diria... molt "trempats".

    He passat una bona estona llegint-lo.

    Fins la pròxima lectura. Que vagi molt bé!!

  • rocanrol[Ofensiu]
    manel | 14-07-2008

    Et confesso que sobretot m'ha estirat el títol, amb evidents reminiscències rocanroleres (tot i que la cançó és Susie Q. no?, ara en dubto), però m'he trobat amb una història lluny del que esperava. Però et confesso que m'ha enganxat. Em quedo amb l'efectivitat dels diàlegs, ben portats, creïbles. El que no acabo de veure clar és el perquè de la cursiva quan narres en tercera persona, de fet, t'ho podies estalviar. Però és el meu punt de vista, totalment subjectiu, és clar.

    I a veure si en el sopar feu l'actuació amb en Maurici en plan Pimpinela, que ja sé que a Girona la teva escapada va ser un muntatge per estalviar-vos-la.
    Records al llarg i al petit (que ja no ho deu ser tant) ui!! perdò, que era petita!
    I uns petons, és clar.

    manel

  • contundent història[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-06-2008

    Has creat una atmosfera prou viciada com perquè agafis prou tírria a aquest plepa del telèfon, i això indica que està escrit amb criteri i correcció.
    Però, n'hi ha algun, però.
    La frase "entre coixins mòrbids de ploma" m'ha costat d'acceptar-la, d'entrar-hi, és com si
    no estes ben estructurada; què son de ploma, els coixins? O els mòrbids?
    Hi ha alguna repetició innecessària "Se li apareix aquella veu d'aquell senyor gris", no són la mateixa paraula, però no haurien d'anar juntes, no?
    I per acabar, tot i que és un tema personal d'estil, si dius noms de marques UNA - IVAX... sempre serà millor posar el nom autèntic, o no posar-ne cap. Sí, sé que és personal, però no queden bé. Si el relat mostra una realitat cultural concreta, els noms comercials són part dels nostres fets culturals, dels que no ens hem d'avergonyir, no fem cap propaganda vergonyosa. Si no diem les coses pel seu nom, ridiculitzem el relat, que en el teu cas, es mostra seriós i amb poques eixides a la broma, tot i que la ironia plana en tot el seu contingut.
    Bon final que lliga el relat, i amb un títol poc atrevit, però eficient.
    Una abraçada atram, amb carinyu, que el cigronet no se'ns enfadi.
    Ferran.

  • Molt ben escrit![Ofensiu]
    pivotatomic | 09-06-2008

    Ei, atram!

    Ara feia molts dies que no et llegia res i quan he vist aquest conte teu (prosa!!!) no m'he pogut resistir a l'impuls de llegir-lo.

    A nivell estilístic m'ha semblat rodó. Gairebé perfecte. Amb moments magnífics (coixins mòrbids!!). Res al que no ens tinguis acostumats, però s'ha de destacar.

    Pel que fa a l'argument, el conte també és impecable. AMb el gir final (previsible, sí, però bastant efectiu), i força ben portat a nivell de ritme, extensió i fluidesa dels diàlegs.

    Un divertiment d'allò més ben servit, vaja...

    M'hagués agradat poder-te donar una mica de canya, però no hi ha per on agafar-te, noia (bé, potser se m'ha fet estrany que per signar l'acta de propietat d'un apartament calgui portar un número de compte. Però si t'ho pares a pensar, tampoc no és tan estrany. I potser, també, la darrera frase del conte seria més divertida si indiqués una reacció més desaforada per part de la ballarina. Tampoc no seria un final brillant, però sí potser una mica més divertit).

    Molt subjectiu, tot plegat. Ja ho veus...

    En fi, un plaer veure que no has perdut la bona mà. Espero ansiós el teu relat sobre BCN!

    Una abraçada atòmica

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de atram

atram

45 Relats

223 Comentaris

53406 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
______________

Dalai Lama:

"El propòsit de la nostra existència és buscar la felicitat".

______________

Us deixo aquí els enllaços dels usuaris compartits al web:

el repte
repte poètic
nanorepte
En record a Lilith
Dia de la dona: donna
un autor, un vers: poemes

També us recomano el blog "dibuixets busquen versets" de'n rnbonet, que també trobareu pel fòrum.

I si us interessa, aneu al blog on parlem de temes diversos, bàsicament "filosòfics":

el laberint de les idees
______________

AGRAEIXO QUALSEVOL COMENTARI QUE EM VULGUEU FER. LES VOSTRES OBSERVACIONS SÓN SEMPRE BENVINGUDES.
GRÀCIES PER LLEGIR-ME!

atram.