Dansa i aigua de tres

Un relat de: atram
Dansem, des del vertígen,
i ens trenquem amb un cop sec,
sense despertar del malson.

La filla tanca els ulls,
juga amb la foscor,
cuida una nina.

Rierol eixut, estació seca,
espero la pluja
amb ànsia i delit assedegat.

S’esborra l’ombra
i la meva persona
és del tot translúcida.

Ballarem mans enllaçades
- cap aquí, i cap allà,
una volta i una volta- ,
saludant el vent
que ja no ens vol escoltar.

Cridaré fins les entranyes,
- som tots aigua-
esperant que una sirena
somrigui i Neptú m’escolti.

Des de dins el mar,
el brogit és sord i tot s’atura.

Tornaré al fons marí,
buscaré de nou
la complicitat amb els peixos:

ells fugiran ràpids i esmunyedissos
i jo restaré entre els coralls,
comptant-lis els colors, esperant adormir-me
i potser morir, una vegada més.

Espero tenir set vides, com els gats.

Comentaris

  • Al fons del mar hi ha silenci[Ofensiu]
    Leela | 02-03-2011

    i aquella calma que ni tant sols els peixos amb el seu moviment gosen alterar.
    Al fons del mar hi ha coves, on pots sentir els ecos de les teves veus internes, amb entrades i sortides enrevessades que tant sols poden superar els nedadors més destres.
    Al fons del mar hi ha una bellesa inexorable que sovint no trobem més enllà.
    Al fons del mar hi sentim el nostre batec, aquell que pensàvem que havíem perdut en la voràgine del dia a dia.
    Al fons del mar hi som tots, algun cop, i algú - potser Neptú- ens diu que podem reposar sobre els coralls però només el temps suficient per adonar-nos que els seus colors van virant.
    Al fons del mar però no hi trobem mai gats... potser per això tenen set vides, potser perquè surten - quan estan preparats- a respirar.

    Un poema molt bonic, que endinsa al lector cap al fons, cap a un món fantàstic que tots tenim al nostre abast. Amb una lliçó final, no som peixos però, i tard o d'hora ens haurem de calçar les sabatilles de dansa per tornar a viure en el nostre medi.

  • No se si el gats tenen set vides[Ofensiu]
    Epicuri | 02-03-2011

    Però en dono testimoni de que viuen com si les tinguessin.
    Espero que els peixos que nedan a les teves paraules
    també les tinguin, com nosaltres!

    M'es igual ésser viu que mort.

    Ah si??? doncs per que no et mors???

    Precisament per això.

    Es diu de Diògens...

    M'ha agradat molt atram, tornar a nedar
    a l'aigua de les paraules teves!

  • Dansem de nou[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-03-2011 | Valoració: 10

    Una poesiassa! Realment és una poesia per a llegir-la diverses vegades, poc a poc, i una altra encara, si us plau. És molt colorista, molt vital, plena de tota mena d'imatges, molt reflexiva i plena de frases precioses de pensament viu. La dansa és moviment, l'aigua és reflexió suau. La barreja és un gran còctel. Felicitats! He gaudit molt. Continuaré llegint-te. Una abraçada en moviment humit.
    aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de atram

atram

45 Relats

223 Comentaris

54021 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
______________

Dalai Lama:

"El propòsit de la nostra existència és buscar la felicitat".

______________

Us deixo aquí els enllaços dels usuaris compartits al web:

el repte
repte poètic
nanorepte
En record a Lilith
Dia de la dona: donna
un autor, un vers: poemes

També us recomano el blog "dibuixets busquen versets" de'n rnbonet, que també trobareu pel fòrum.

I si us interessa, aneu al blog on parlem de temes diversos, bàsicament "filosòfics":

el laberint de les idees
______________

AGRAEIXO QUALSEVOL COMENTARI QUE EM VULGUEU FER. LES VOSTRES OBSERVACIONS SÓN SEMPRE BENVINGUDES.
GRÀCIES PER LLEGIR-ME!

atram.