Créixer

Un relat de: atram
Em trobes, et trobo.
Ens trobem.
M’il·lusiono, avanço, inspiro.
Ens acollim.

M’embarasses,
gaudim.
Respiro, aprenc,
creixo, creix, neix.
Gaudim.
L’acullo, creixen, mama, gaudeix.
Creix, plora, creix, riu.

Silencis:
No parles, callem.
M’esforço, es trenca.
Et separes, ens separem.
M’enfonses, m’enfonso.
Parlem. No parlem.
No aguanto, no puc.
Et maleeixo. Puc.
Et desentens.
Creixo.

Em separes. Crido.
Ella continúa creixent.
Creixo.

...
Créixer és un procés constant, involuntari i natural. Imparable. Podem prendre consciència d'allò que ens ha fet créixer, o no.
En aquest poema he volgut jugar amb els diferents significats de créixer (un infant, un ventre d'embarassada, un adult en afrontar un conflicte, un aprenentatge...) entrecreuant simbòlicament, i en espiral, el creixement fisicobiològic de la meva filla, des de la seva concepció, amb el creixement psicoemocional que ha suposat per mi afrontar l'experiència de criança i família com a persona. Mostro el moviment del creixement amb un ritme constant de canvis de punt de vista i de perspectiva que es dónen, bàsicament, entre tres personatges: pare, mare i filla, i exemplificant les relacions en els plurals els binomis que en sorgeixen naturalment: mare-filla (vincle matern dona-nadó), dona-home (relació de parella).
Finalment, el trencament de la parella desencadena el creixement obligatori, cap endavant, en un procés de vida en continua evolució i moviment.
Créixer és expandir-se modificant la matèria (cos), l'entorn i l'espai (hàbitat), intern i extern.

Comentaris

  • Créixer és viure.[Ofensiu]
    manel | 16-05-2011

    Ja ho diu la Leela, l’experiència de créixer va lligada inevitablement al fet de viure, i precisament perquè la vida no en te res de lineal, el créixer tampoc. Potser de petits sí que aconseguim una mínima constància en aquest sentit, però des que prenen consciència de nosaltres, des que agafem el toro per les banyes i volem decidir (dins el que ens és possible) el nostre futur, sovint és qüestió de batzegades, de sotracs.
    Però el cert és que, de vegades, quan més fort el sotrac, més ens enforteix el procés de creixement personal, potser perquè hem hagut de sortir de més avall, potser perquè hem aprés a estimar-nos més que mai, potser perquè hem aprés a estimar més que mai.
    Introdueixes el mot créixer a la segona estrofa, en el moment que apareix el fill a les entranyes, com sí el creixement biològic de la petita et fes prendre consciència del teu propi creixement emocional. El poema arriba al punt àlgid al final d’aquesta segona estrofa, per caure en picat tot seguit, com si s’anessin esmicolant els esgraons d’una escala vital. Però el cop final no és el contacte amb el terra, sinó el creixement personal de l’experiència. Un final que encara arrossega la ràbia, però que arriba fins a les portes de la serenor que atorga l’esperança.
    Què més et puc dir? La sola experiència d’un fill (transmetre valors, amor, vida) és tan enriquidora, que ens regala un creixement personal impossible de valorar. La sensibilitat que adquirim potser incrementa els possibles sotracs paral•lels que patim, però ben segur que també ens ajuda a superar-los.

    Encantat de retrobar-te,
    uns petons.

  • Suposo [Ofensiu]
    Leela | 11-05-2011

    que el creixement és un distintiu de la vida. Sense creixement no hi ha vida, sense vida no hi ha creixement. La vida però canvia moltes vegades, i així ho fa també el nostre creixement. Quan tens un fill sembla que deixis de créixer i et volques en ell, com si et convertissis més en una font o un recolzament per ell i abandonessis una mica el teu propi creixement (al menys així és com de vegades jo ho he viscut). Però, efectivament, amb ells és creix també. De manera diferent. Ells et mostren el món amb uns altres ulls. Et fan veure les coses sense la càrrega històrica de la teva pròpia vida, com si les veiessis per primera vegada. I creixes, creixes molt.
    Com, malauradament, també el dolor. La pèrdua, l'allunyament, et fa créixer perquè t'obliga a enfrontar-te de nou amb tu mateix, en solitud i sincerament.
    I ara em ve al cap que quan era petita, de vegades em feien mal les cames, i la meva àvia em deia "això és que estàs creixent" i semblava que així em feien una mica menys mal. El creixement potser estar associat a un cert dolor, perquè és abandonar un estat previ per poder passar a un altre de diferent.
    A la nostra mà està en guadir-ho (perquè és inevitable i no ens podem oposar a créixer... - jo era de les que no em volia fer mai gran-).
    Créixer ens omple la maleta d'experiències i això sempre és signe de riquesa.

    Enhorabona per aquests versos que diuen tant i que ho fan de la manera simple i neta, clara, natural com natural és el procés de créixer.

    Una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de atram

atram

45 Relats

223 Comentaris

55558 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
______________

Dalai Lama:

"El propòsit de la nostra existència és buscar la felicitat".

______________

Us deixo aquí els enllaços dels usuaris compartits al web:

el repte
repte poètic
nanorepte
En record a Lilith
Dia de la dona: donna
un autor, un vers: poemes

També us recomano el blog "dibuixets busquen versets" de'n rnbonet, que també trobareu pel fòrum.

I si us interessa, aneu al blog on parlem de temes diversos, bàsicament "filosòfics":

el laberint de les idees
______________

AGRAEIXO QUALSEVOL COMENTARI QUE EM VULGUEU FER. LES VOSTRES OBSERVACIONS SÓN SEMPRE BENVINGUDES.
GRÀCIES PER LLEGIR-ME!

atram.