Massa típica misèria

Un relat de: Sergi Elias Bandres
MASSA TÍPICA MISÈRIA

De la casa miserable
en surt un cuc llefiscós,
trèmul,
ansiós,
es mor...

No ha estat mai primavera,
mai res de majestuós,
fetus
dins el cor
de la cuca dins de casa...
joc trampós...

Sempre amb la carta robada,
a gairebé tothom.
Vivim en un món miserable,
els astres han mort.

No hi ha gas a la caldera...
de la cuca i el cuc dos mocs
com a rètols
d’allò més penós.
Al terra,
el cuc i la cuca morien
tota la vida,
i han mort.


Sergi
11/01/2020

Comentaris

  • La bellesa de la misèria[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-01-2020 | Valoració: 10

    Com es pot fer un poema bell parlant de la misèria? M'ho pregunto i afirmo aquesta possibilitat llegint aquestes paraules teves tan ben encadenades. M'alegra molt llegir-te de nou, Sergi. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Palíndrom[Ofensiu]
    kefas | 15-01-2020


    Després d'arrossegar-me entre cucs i misèries, he aixecat els ulls i he vist uns bellíssims núvols. Sempre hi són, passi el que passi, sobre aquesta crosta que ens aguanta. I he fet un palíndrom. Prescindint dels signes i espais, es llegeix igual d'esquerra a dreta que de dreta a esquerra. És aquest,

    Ai!, res i ma cuca misèria

  • Misèria[Ofensiu]
    Montseblanc | 12-01-2020

    Ei, Sergi, feia temps que no publicaves.
    A mi em passa, i suposo que a tothom, que un dia em llevo i ho veig tot més o menys bé. I al dia següent, sense que res hagi canviat, ho veig tot com en el teu poema. Desgràcia, pobresa, atrapats tots per un destí indefugible. I suposo que és així, vivim en la misèria. Uns, la física. I d’altres, la moral. Són temps miserables, i el que ens queda per veure...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

629 Relats

1759 Comentaris

433858 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi