Marxaré

Un relat de: gmaxX

Cansada...
Estic cansada de tindre sempre la mateixa història.
Ni una sola paraula de la seva boca pot sortir , perque es tant orgullosa?.
Ja portem dos dies així , com de costum , i es insuportable estar a debora seu , sembla que em vulgui matar amb la mirada i quan jo dic un comentari en to serio es posa a la defensiva, com si jo hagués provocat estar així.

No ho entén , i no compren que jo ja me afartat de ser la qui es baixi els pantalons ,quan estem així. Es creu que té tota la raó del món, et parla amb superioritat amb autoritat , com afirman i no deixar dubtar del que diu i quan ho fas , et tira una d'aquelles mirades que tant despreio i odiu en aquesta vida.
Li vull fer entendre que no sempre ella té la raó , i potser si que té més experiencia que jo , però és el meu problema i m'agradaria poder solucionar-ho sola , a més tractant-se d'aquesta situació , de quan ella parla sense saber el perquè.

Sembla que cada paraula que surt dels meus llavis siguin una ofensa per ella , i despres preten que em calli , sense contestar-la.

Em compara amb l'home que conviu a casa meva i dorm amb ella , em diu " ja en tinc prou amb un que rondina"..
i jo pens-ho..

No et preocupis , cada dia desitjo més sortir d'aquest infern.



No ho entendrà ni ara , ni mai!

Perqe ella no vol entendre-ho.


Em sap greu!


Comentaris