Sense aire!

Aquí estic , novament.
Sense gaire ganes de fer res.
Tinc un constant suspir per ell , que en cada segon que deixo de pensar en ell em sorpren i em diu.. Ei! no pots deixar de pensar amb ell.. que no veus que si ho fas t'abandones a tu mateixa?..
i de cop em ve la seva imatge al cap.
Somric , somric perque ell mareix que jo ho faci per ell..
[...] tinc por..
perque al intentar mirar enrere els ulls se m'empapen advertint-me de que una llàgrima pot caure en qualsevol moment. Però perquè?
No tinc superades moltes coses.. com em vaig deixar d'endura d'aqella manera.. però que estúpida!

Com vaig deixar-me endur.. fins quin extrem!

I miro fotos.. i ric i ploro al mateix temps.. ric de feliçitat , d'agraiment?

No , no ho puc evitar! , ho intento , però cada pas que faig el faig en falç , sense saber ben bé que em podria passar.. fins on podria arribar.
Tot és nou , camí nou , nou paisatge , nous acompanyans i aquí tens el començ d'una nova vida , d'una nova etapa , on el que conta és el que fas , no el que vas fer.

Una nova etapa.. en que estic acompanyada i agafada de la mà!