increible esser humà , increïble

Un relat de: gmaxX

Cada cop , cada dia em sorpren més i més el que m'envolta i en el que m'estic convertint.
Només soc un fruit de la societat actual , i esque , qui en té la culpa d'això.
Com volen que siguem diferents , si creixem amb la seva influencia?

Tant mentiders ens ha fet la societat , tant orgullosos , que em de inventarnos excuses , paraules , per res.. la veritat , per res, ja que no et fan bé.
Fins el punt de poder , poder! escriure, escriure!! coses que són FALSES!

tanta poca cosa som¿?

I llavors..
com podem saber si el que diem ho sentim o es el propi monstre que portem a dins que ens ho indica?

tanta poca cosa som?

que no podem pensar per nosaltres sense donar-nos explicacións del que fem.. tant poc ens coneixem? tant poc comfiem amb tothom que per estar bé t'has de creure que estàs malament?


Com es pot escriure una cosa , com es pot dir una cosa.. sense sentir-la , sense creure-hi , sense rees!

com ens podem decebre d'aquesta manera?

com amb l'escriptura , o amb les paraules ens podem fer mal a nosaltres mateixos. com!

que algú m'ho expliqui?

Com podem maltractar-nos d'aquesta manera? com podem imitar-los tant bé?
com podem.. com podem eh societat? COM?


Actuem sense pensar i quan pensem sempre actuem de forma contraria!

Esque quin món ple de contradiccións ens esteu creant? com preteneu que camviem tenit-vos com exemples, com sabrem que ho estem fent bé de grans? si ens ensenyeu e forma equivocada?














m'he decebut , he escrit coses que no sento , he escrit coses que no sento , he dit , HE DIT coses que NO sento!



Com sé ara que ho faré bé¿

molt bon treball societat , molt bon treball.


Comentaris

  • Un relat amb curiositat[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 02-07-2013 | Valoració: 8

    Vull dir que realment no som res ni no comentem res... realment cal comentar i dir a la societat tot el que ens sembla pel cap. Curiosament és un relat fantàstic. Un gran
    salut. Rafael Molero Cruz.