Marrakech

Records:
Hi tenien tè, molt tè. Era una zona on treballaven la metal·lúrgia, sobretot. Fèien les làmpares amb ferro i pell de cabra, i estaven barrejats els estants on treballaven, amb altres de pa, o de fruites, o de coses generals, però no pas per a turistes, sinó per a ells. En aquesta zona, la diferència de preu amb el centre de la Medina era abismal, però amb els Països Catalans, ja ni cal comparar-ho...
I al final del carrer, hi havia el tè per a totes les persones que hi treballaven. Un gat oportunista que es assaboria les restes de brossa que havien deixat al carrer.

Present:
Un bar, una conversa a la taula del costat. Inevitablement, l'estava escoltant, i vaig pensar "aquest és el tipus de turisme que tant agrada a la gent, el turisme enganyós, el turisme fictici, on la realitat del país ni saps quina és, ni la veus ni la intueixes... només movent-te per quatre carrers i una plaça principal. La noia li va resumir Marrakech com els carrers de la Medina, tots plens de botigues, i la plaça Jamal el Fna, on hi ha els encantadors de serps, els venedors de dents, els músics, ballarines bere-bere's, i les dones que expliquen contes tradicionals àrabs a la resta de paisans.
I d'aquí, tots els detalls que vulguis, però sense sortir d'aquí.

Pensaments:
No sé si és un afàn per conèixer la realitat de les coses i els llocs, o que sóc massa cuiriosa, però és genial viatjar d'una altra manera, coneixen la lluita, la realitat social, i et dóna l'oportunitat de conèixer més gent, més racons, i més País...