Marineria.

Aquest blau honest del cel,
que a les Illes llueix forassenyat,
mesclat amb el blau lluminós
del nostre mar amb cobricel,
format per nigul esquinçat,
o d'estels fent-lo esplendorós,
amoixant barques i homes
no deixant res mesell.
Quan el celatge assenyala
signes de canvis i deixa ombres,
pel cel gris i els trets d'un gran fusell.
El cor ple d'enyorança
dels bons temps, que com escombres
han netejat, d'ell el gran bordell
que els doblers han aburgesat.
El vaixell, engronsant-se
dins el port, que és lloc prou segur,
com en una cleda estotjat.
Els mariners, preocupant-se
pel contrast del vent, tant insegur,
vigilant en deler com és bategat,
tal qual fa la mare amb el nen,
que a les seves primeres anades
són sempre, totes, un gran esclat,
malgrat els braços amorosos, esdevenen
a les seves bufones galtes
rierols de llàgrimes com un ruixat.