Mare

Un relat de: Orgull_de_classe

He caigut gelada, a terra...
pensava que algu es molestaria a ajudar-me... a aixecar-me...
Però... sóc aquí... sola...
i dins la meva ment, exagero la meva soletat.
Els ulls se'm congelen... començo a veure-hi menys... i menys, cada cop menys i menys...
Les mans no les sento, i em manca la sensibilitat als peus... Les ungles em cauen... desapareixen...com les fulles a l'hivern...
Tinc els cabells gelats... i el somriure resta permanent a la meva freda i rígida cara....
Torno a exagerar dins meu el sentiment de soletat que fa que em consterni...
Dins meu es congelava alguna cosa...
Res material. Cap òrgan ni os... era... com una espècie de fum...
que em rodejava les costelles...i corria, impune al fred...
Corria, i no parava...
L'ànima...
Ja no veig res...
Les pupil·les... qui sap...
El dolor, la soletat, i el fred em consumeix...
Mare.... em sents?


Comentaris

  • "exagerar dins meu el sentiment de soletat "[Ofensiu]
    Jo sóc Jo | 02-08-2006 | Valoració: 10

    Brutal! Extraordinari! Em fascina! Dels teus, el que més m'ha agradat. Potser vaig errat respecte la teva intenció, però jo interpreto quelcom diferent a un sentiment de feblesa... De fet, no hi entenc cap sentiment que nosaltres haguem viscut mai encara. I m'encanta llegir-lo i rellegir-lo i imaginar un dia que vindrà.

  • Desempar[Ofensiu]
    kukisu | 14-03-2006

    Noia, quina sensació de feblesa, de necessitat de la mare has creat amb el teu relat. Em sembla un plantejament molt original i viu.
    Enhorabona, i petonets.

  • Mare...em sents?[Ofensiu]
    jacobè | 11-03-2006

    Òndia! m'ha agradat.
    Entre el poema i la foto de l'infant m'he quedat...gelada.
    Certament, de vegades necessitem exagerar el sentiment de soledat. Per sentir-nos més acompanyats amb nosaltres mateixos?
    Un petó.

  • aquest...[Ofensiu]
    Capdelin | 11-03-2006 | Valoració: 10

    sentiment de feblesa, aquesta necessitat de tenir algú al costat que et fa més fort...
    el final, boníssim... malgrat creixem, trobem encara en el subsconscient... la necessitat de la protecció materna...
    ptons i una abraçada!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Orgull_de_classe

Orgull_de_classe

95 Relats

197 Comentaris

92184 Lectures

Valoració de l'autor: 9.47

Biografia:
Deixada, desendreçada, neta i despentinada.
(sé que t'agrada)
(Neceessito només una cosa.)
SAGRESTA'M(ara)

titeretea@hotmail.com (mail)