Mar estiuenca.

Hola SalRoig!

Primer de tot gràcies pel comentari: tens raó, i desitjo amb la força dels que estimem la mar (perquè en coneixem la cara amable i la cara ferotge) que el prestigi que encara gaudeix la llengua a les Illes Balears ens faci reflexionar sobre la necessitat d'impulsar un gir decisiu per a no "posar en perill la sostenibilitat lingüística" de la qual el professor Joan Melià ha parlat fa poc (i amb molt d'encert).

Des d'aquí el meu compromís públic en aquest sentit.

Acabo de parlar dels que estimem la mar (entre altres qüestions); doncs bé, el teu poema Mar estiuenca reflecteix aquest sentiment. El darrer vers culmina amb una descripció d'una mar sorprenent i fantàstica, però sobretot harmoniosa, en la qual la profunda admiració es tradueix en la voluntat de ser acollit en aquest element que marca perquè modela la personalitat, ofereix una manera singular d'entendre el món i ens omple d'energia per seguir vius i alerta (i qui no s'ho cregui és no ha acabat d'entendre què significa el concepte mar, illa i identitat).

La mar sempre present i estimada (fins i tot a la ciutat de Palma i a Eivissa).

Enhorabona SalRoig.

Jofre

Encara ara no t'hi havia vist mai per aquí. T'he espitjat per un comentari teu sabent que ets de ses illes, i no me'n penedesc! No m'hagués imaginat que es teus relats ho fossin tant d'illencs... Transporten a n'aquella realitat viva aïllada que tots els qui estimam aquest trosset de terra anhelam només guaitar la mar...