Cercador
Mancat de lloc, xuieta do'm
Un relat de: Carles RebassaQuin tou de brolls! Ai! Ell és el meu vici!
No em puc allunyar d'ell, i a la ribera
del fatu llac que amara primavera
no hi trob arreu senyal del Nou Solstici.
Rebent sol de matí: tanta estultíci-
a no és per a mi. Si no el veuré... i a l'era
mai no hi jaurem... i amb ell si tinc cantera
entonaré un glosat funeralici.
Quina vida més bèstia! Jo pas
de fer-me l'amargo devers la pell
pel somni desnonat d'un sol donzell
que em ruixa alluny i fuig amb pas solaç.
Demà, prestet, prendré el camí del mas
dels Llauradors d'Amor. Voldré el més bell.
l´Autor
88 Relats
119 Comentaris
101522 Lectures
Valoració de l'autor: 9.32
Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.Salut, independència i socialisme
carlesrebassa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Tríptic anal
- 5 poemes de l'any 1
- Sextina de La Fornal
- Son Llatzet
- Joe Cocker i Miquel Àngel Riera
- Katiuskas provincianes
- Un cap de fava que parlava de Brossa
- Un llit
- Vídua i jove amb el cul rosa
- La lírica núm. 3
- La lírica núm. 2
- Els militants no han vingut al meu enterrament, car feien plans per a accions molt útils
- Sonet dels infinitius
- Penyora a Foix
- Els polítics