Cercador
Maleït despertar
Un relat de: magalo- Compartir:
d’un cos flac i escanyolit,
amb la mirada et preguntes
si et mereixes tot això.
Esquena massa menuda
per traginar tant dolor,
panxa que ja ni ronca
de tan budell adormit,
buida, inútil, inactiva,
que no sap com digerir
que molts homes s’alimentin
amb la teva immensa por.
Van empassant-se la culpa
i et veuen com aquell fill
que va topar amb l’ infortuni
de néixer en aquest país.
Ulls francs d’alada mirada
que vola molt lluny d’aquí,
a terres afavorides
on l’endemà ja no es fosc,
on es pot ser un nen alegre,
ben plens els ulls d’il•lusió,
on sigui fàcil llevar-se
i encetar un dia millor.
Ulls que et ploren quan t’arriba
el despertar maleït,
i no veuen cap sortida
quan és mes vida morir.
Comentaris
-
No trobo un títol adient[Ofensiu]Antònia Puiggròs Muset | 09-07-2012 | Valoració: 10
Un poema dur, colpidor i escrit amb molta força. D'aquells que remouen sentiments.
-
No sé si gosaria[Ofensiu]rautortor | 23-05-2012
... afirmar el teu darrer vers. Fa mal a l’ànima i evidencia un estat de desencís, frustració i desesperació terribles. D’altra banda, aquests versos descriuen amb un realisme sorprenent la malaltia de la fam que corseca per dins i per fora. Algú, algun dia, va dir que els poetes ens en sortim millor amb els sentiments extrems. Certament, costa posar fre al corrent impetuós de les emocions. És bo que així sigui. És una opinió, però.
A propòsit del teu comentari, ja imagino que tot el que escrius no respon sempre a experiències viscudes, però la teva sensibilitat et fa imaginar-les talment com si ho fossin. Jo, en canvi, com que ja tinc els meus anys, he recollit al llarg de la vida moments tràgics i punyents que m’han obligat a treure de dins sentiments molt poderosos. Amb tot, m’he adonat que no és cosa de viure-ho o no, és cosa del caràcter.
En aquest poema has fet teu l’immens sofriment dels infants i les seves mares que, per culpa de la fam, tal volta hagin convertit en una asseveració certa que la millor sortida sigui la que tu els ofereixes d’una forma magistral en dir que és més vida morir.
Un poema dramàtic i que caldria que el llegissin aquells que tenen alguna força i molt poder per solucionar tant de dolor i de martiri injustos.
Una abraçada
Raül
P.S. L’amic Emili és el de la part esquerra de la foto, l’altre, efectivament, sóc jo amb divuit o dinou anyets.
-
Preciós Magalo[Ofensiu]Xunxi | 07-05-2012 | Valoració: 10
Gràcies per enviar-me a llegir el teu poema.
Es fa difícil escriure sobre aquest tema però també inevitable quan les imatges et tallen el cor.
-
el títol ....[Ofensiu]joandemataro | 27-02-2012 | Valoració: 10
Ulls que et ploren quan t’arriba
el despertar maleït,
i no veuen cap sortida
quan és mes vida morir.
explica aquest final tan colpidor, doncs tanca el poema i per tant mostra gran angoixa en una situació que sembla no tenir sortida, la realitat, quan despertes és....
caram marta, molt bé !!!
abraçades
joan -
Trist i dur[Ofensiu]Núria Niubó | 27-02-2012
Un colpidor poema on es reflexa la injusticia d'aquest món, els nens, els més febles, i la societat mirant cap a un altre costat!
És dur saber que hi podem fer tan poc, però el teu és un crit que arriba a l'ànima tant de bo arribés molt lluny.
Una abraçada Marta,
Núria
Valoració mitja: 10
l´Autor
163 Relats
484 Comentaris
116368 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
Terrassa,En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.
Marta
mgalobardes2@gmail.com