Mai es justa la felicitat

Mai es justa la felicitat... les coses ens passen i ens dolen... fins al punt de quedar-nos quiets al mateix lloc esperant que el temps posi les coses al seu lloc... esperant que tot el que sentim passi... com sempre... però mai passa... i el dolor... gran amic de la melancolia... retorna... el jugador fidel que ens destrossa quan menys el necessitem... però és ell ( el dolor) qui ens fa tirar endavant... amb llàgrimes o sense... és ell qui ens incita a jugar i fer de nosaltres millors persones... millors jugadors... en un joc que mai ens sabrem perquè.... som els protagonistes.

Les coses s'han d'assumir... el temps que necessiti cadascú és únic i irrepetible... però és el que toca fer... amb més o menys gracia...
No sempre ens sentirem així, no sempre estarem tristos, no sempre plorarem, però ara per ara és el que ens toca passar, i no és res dolent... simplement es un pas que s'ha de fer, i superar com tots els passats que també hem superat. Per tant millor que ens agafem del dolor... el fem el nostre millor amic... i quan tot hagi passat puguem deixar-lo lliure sense llàgrimes... sense tristor... sinó amb ganes de VIURE!!!! I dient-li arreveure fins la pròxima trobada inesperada....