Mai desapareixerà

Un relat de: jOaneTa

Apareixes de sobte a la meva ment
em resulta impossible explicar aquest sentiment
et noto dins meu, intentant ajudar-me
però no puc fer res més que enfonsar-me

Hi ha cops en que m'agradaria parlar-te
i que tu, asseguda al llit, poguesis contestar-me
agafar-te de la mà i abraçar-te
i que amb la teva veu poguessis consolar-me

Acluco els ulls i et torno a veure allà
mirant la tele tombada al sofà
tapada amb la teva manta, el fred ha arribat
i a causa d'ell, ja t'has costipat.

* * *

Però què faig? Joana desperta!
fent-me mal a mi mateixa, sóc una experta.
De què em serveix recordar tot això?
Ja no es aquí, no estarà més amb jo.

Em va faltar temps per poder conversar
per coneixer-la més i arribar-nos a compenetrar
però va anar-se'n com tots ho acabarem fent
no serveixen de res les bajanades que estic dient.

L'he enyorada? sí, més del que us imagineu
L'enyor? clar, cada dia dóna voltes per dins meu
L'enyoraré? d'això ben segurs en podeu estar
del meu cor, mai desapareixerà.

Comentaris

  • Ple de sentiments[Ofensiu]
    Frida/Núria | 29-01-2007 | Valoració: 9

    Fortes emocions convertides en paraules i costa molt poder-les fer. Molt maco jOaneta.

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116605 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.