Maduixeta

El plaer de notar els seus petits pits a la meva boca era una experiència que no podia deixar de repetir. Tot seguit unes mossegades a les seves cuixetes com a preludi de la meva part favorita. Finalment la meva llengua entrava en èxtasi al notar el contacte amb aquella coseta vermellosa, un xic dolça i un xic àcida. No podia parar. Era malaltís. Els meus amics ja m’ho deien. Sempre pensant en el mateix. I jo no volia canviar. Sempre demanava de primer guatlles, de segon anques de granota i per postres maduixes. Ahir van canviar el menú.