Cercador
Peucalcigar
Un relat de: Sergi SampereMentre repassava factures a casa, em sorprengué veure que feia gairebé cinc mesos que no pagava el rebut de la llum. Per deixar d’amoïnar-me, encara hauria posat el cap a dins del forn i donat a la maneta, si uns dies abans no m’haguessin tallat el subministrament del gas. El neguit de no disposar d’aigua corrent, em portà a sortir al carrer i fer autoestop, per nedar una estona al mar i escalfar-me amb la calentor del sol. Els rajos solars però, em cegaren els ulls, i al baixar la mirada, m’obligaren a tornar a tocar de peus a terra, en aquest cas, peucalcigar, si em permeteu usar aquest bonic verb, una fina sorra de la platja de Pals.
Comentaris
-
un breu relat[Ofensiu]joandemataro | 07-02-2011 | Valoració: 10
que té molt de contingut per a la reflexió i quedar una mica calcigat...
et felicito
una salutació cordial des de mataró
joan -
Calcigar [Ofensiu]T. Cargol | 07-02-2011
Estava ben calcigat el teu protagonista,...gairebé desnonat! Sempre ens quedarà Tunis,...
l´Autor
Últims relats de l'autor
- El llombrígol, l’ésser, el sexe, l’altra i jo
- L’home que estima les petjades
- And roll…
- L’essència
- Tic-tac…
- Mossegada
- Calle de Lauria
- Ressenya: La planta, de Sergi Monteagudo
- Sintonitzen, que no és poc (o resintonització desprevinguda)
- Memòries bàrbares
- Pebrot i merenga
- Mala bava
- Maduixeta
- Peucalcigar
- Butxaques buides