Peucalcigar

Un relat de: Sergi Sampere
Mentre repassava factures a casa, em sorprengué veure que feia gairebé cinc mesos que no pagava el rebut de la llum. Per deixar d’amoïnar-me, encara hauria posat el cap a dins del forn i donat a la maneta, si uns dies abans no m’haguessin tallat el subministrament del gas. El neguit de no disposar d’aigua corrent, em portà a sortir al carrer i fer autoestop, per nedar una estona al mar i escalfar-me amb la calentor del sol. Els rajos solars però, em cegaren els ulls, i al baixar la mirada, m’obligaren a tornar a tocar de peus a terra, en aquest cas, peucalcigar, si em permeteu usar aquest bonic verb, una fina sorra de la platja de Pals.

Comentaris

  • un breu relat[Ofensiu]
    joandemataro | 07-02-2011 | Valoració: 10

    que té molt de contingut per a la reflexió i quedar una mica calcigat...
    et felicito
    una salutació cordial des de mataró
    joan

  • Calcigar [Ofensiu]
    T. Cargol | 07-02-2011

    Estava ben calcigat el teu protagonista,...gairebé desnonat! Sempre ens quedarà Tunis,...