Cercador
Calle de Lauria
Un relat de: Sergi SamperePobre desgraciat. El primer carrer. El que cap jugador vol ni té por de caure. El passes quan fas una volta i cobres els diners. Motiu de rialla dels altres carrers i targetes de la sort…
Fart d’aquesta situació decidí aixecar un mur. Ja veurien els jugadors. Ningú passaria sense que ell volgués. Deixaria una porteta i a pagar peatge. Seria el carrer més desitjat de tots.
I començà la partida… Els jugadors s’amuntegaren davant el carrer sense poder avançar. Disgustats, ho deixaren córrer. De fet, qui volia jugar a un joc passat de moda, sense sons, ni rivals en línia, i a més, defectuós.
Diners, carrers i targetes entraren en còlera amb el rebel, i sense judici el conduïren directament a la casella de la presó una llarga temporadeta. Decidiren deixar la casella buida. Cap jugador l’enyoraria…
Passaren els anys i vingué el gust pel vintage. Els jugadors tornaren. I començà el joc. I trepitjaren el primer carrer, buit. Ningú el trobà a faltar. Avançaren fins a la presó. I allà es quedaren per sempre. Caigueren d’un en un dins d’un forat fatal, cavat tots aquests anys per l’insurrecte.
I en Roger de Llúria? Escapà amb un dau anarquista…
Fart d’aquesta situació decidí aixecar un mur. Ja veurien els jugadors. Ningú passaria sense que ell volgués. Deixaria una porteta i a pagar peatge. Seria el carrer més desitjat de tots.
I començà la partida… Els jugadors s’amuntegaren davant el carrer sense poder avançar. Disgustats, ho deixaren córrer. De fet, qui volia jugar a un joc passat de moda, sense sons, ni rivals en línia, i a més, defectuós.
Diners, carrers i targetes entraren en còlera amb el rebel, i sense judici el conduïren directament a la casella de la presó una llarga temporadeta. Decidiren deixar la casella buida. Cap jugador l’enyoraria…
Passaren els anys i vingué el gust pel vintage. Els jugadors tornaren. I començà el joc. I trepitjaren el primer carrer, buit. Ningú el trobà a faltar. Avançaren fins a la presó. I allà es quedaren per sempre. Caigueren d’un en un dins d’un forat fatal, cavat tots aquests anys per l’insurrecte.
I en Roger de Llúria? Escapà amb un dau anarquista…
Comentaris
-
en saps[Ofensiu]Endevina'm | 18-06-2016
de donar tombs a les coses, i fer venir bé un final que ja tenies pensat abans d'escriure el començament, o aquesta és la meva percepció. Molt original, no aquest, tots, però aquest, ja que jo sento un fervent odi al joc del monopoly, em sembla del tot encertat i original, a un final poètic. sí, poètic.
felicitats i gràcies per seguir-me al twiter., seguidors com tu són tot un plaer i un honor.
Ferran
l´Autor
Últims relats de l'autor
- El llombrígol, l’ésser, el sexe, l’altra i jo
- L’home que estima les petjades
- And roll…
- L’essència
- Tic-tac…
- Mossegada
- Calle de Lauria
- Ressenya: La planta, de Sergi Monteagudo
- Sintonitzen, que no és poc (o resintonització desprevinguda)
- Memòries bàrbares
- Pebrot i merenga
- Mala bava
- Maduixeta
- Peucalcigar
- Butxaques buides