L’essència

Tota aquesta història em causa repulsió. El poble descontent per l’augment dels impostos, els governants donant un cop d’efecte per recuperar la popularitat perduda. La missió clara i concisa: anar al cau de la bèstia i tornar amb el seu cap clavat a la llança. Les conseqüències de l’èxit són: una flor de mans de la verge més bonica per l’heroi, popularitat pels opressors i opi pels oprimits. Amb aquests tres objectius m’he vestit amb la meva lluent armadura i he partit muntant el més preciós cavall blanc.

Em pregunto quan arribarà la bèstia. Sembla que dormo però la ceguera i la punyent artrosi em mantenen immòbil dia i nit. Procuro moure’m poc. La pudor dels meus orins em fastigueja. Sóc un blanc fàcil, però ja no m’importa. El temps d’empaitar noies i barallar-me, per pur plaer, formen part de la nebulosa dels meus records. És temps de morir.

Allà me’l trobo, ajagut al terra. La ferum que desprèn l’animal és proporcional al fàstic que sentiré formant part del sistema. Aquí no hi haurà lluita, ni honor, ni glòria. Només repugnància i mendicitat.

Noto el ferro en moviment que avança. Després un silenci. Trec una espurna d’alè abans del final.