L'última pluja d'estiu (època de sequera)

de llàgrimes i gotes, d'estius passats i retrobats...de moments renovats amb el canvi de l'entorn, les distintes etapes de l'existència: abundor, sequera....il.lusió, desesper... i, sortosament, una certa clara esperança com a conclusió tàcita...

Ja saps que jo la poesia la veig una mica distant... però en tu hi trobo més sentit que usualment, tot i que el cor que duen dins els teus poemes podrien també expressar-se molt bé en frases llargues... omplint-les de matisos poètics,si vols... així els prosaics com jo entendríem l'abast complet del món d'idees i sensacions que transmets tothora.

felicitats... Barça, Barça!!

foster

Un molt bon poema, Henry.

Com una mescla de sentiments, sensacions viscerals i també espirituals, i climatologia.
L'aigua quasi sempre és benvinguda en temps de sequera, sobretot si ve amarada de poesia.

Fent publicitat només de pluja, potser t'agradaria llegir alguns d'aquests relats (no sé posar links):

«dits d'aigua» de David Gómez Simó
«olor de pluja llunyana» de Rosasp
«llàgrimes de pluja» de George Brown

i jo també en tinc algun!

«vindran les pluges»
«cel trencat»
«tempesta al mangoster»

Bé, n'he llegit un munt d'altres que no recordo i ja sabem que la pluja és inspiració per a molts de nosaltres... Però els que t'he citat a mi em van agradar especialment.

Et torno a felicitar pel poema, que m'aporta records i sentiments molt plens.

Una abraçada!

m

La pluja sacseja amb força moltes sensacions.
Té un estrany misteri melangiós que evoca emocions i imatges emmagatzemades en el record.
Aquesta pluja que descrius, barrejada amb les llàgrimes que encara romanen esperant sortir de dins del cor, és una preciosa i estranya barreja de dolor i alliberació alhora.

Regalima un enyor amb regust de terra humida, un rampell de sensacions difícilment descriptibles.

Molt evocadora, melangiosa i tendra...

Una abraçada!