Cercador
Lluny de la llar
Un relat de: DoctorWho- Compartir:
La tornada es feia especialment lenta. El moviment del tren feia avançar el metratge d'una nova pel·lícula de cinema mut: allà, persones que es movien i veus que no podia escoltar. Castració d'un sentit!. A canvi deixava que, de manera cadent i silenciosa, passés pel meu davant una natura impàvida.
Impàvidament i amb crueltat, les venes del cap m'apretaven just a la zona de les temples, intentant convèncem que en aquell moment el més recomanable era tancar els ulls, com si estigués dormint...
Dormint, he somiat amb la teva mirada brillant, amb el somriure lluminós que ocupa la teva cara aquests darrers dies i amb la teves mans, la meva debilitat, quan m'acaronen tot el meu cos inquietament.
Inquietament he parpellejat quan m'he despertat en sentir la presència d'algú que s'asseia al meu davant i em feia tornar a una sòrdida realitat. I encara estàvem encapsulats en aquell vagó rescalfat i de trajecte monòton.
Monòton ha estat el nostre diàleg, la seva i la meva veu sonaven irreals quan m'ha demanat quant faltava per arribar, i jo li responia intentant somriure amb el gest, que uns deu minuts.
Minuts eterns fins l'arribada, sentint sorolls inconnexos, barrejats amb somnis que encara no volien marxar de la meva consciència i restaven allà, lluitant per la seva parcel·la de realitat, per romandre permanentment.
Permanent ha estat la insistència d'aquella dona per parlar-me. Despert, he vist els seus ulls plens de llàgrimes contingudes, suades, impotents al sortir per aquells ulls foscos gastats. I jo entenia molt poc del què em deia quan amb accent estranger em justificava el seu mareig per oblidar, farcin-t'ho tot de perdons i de gràcies mentre m'explicava una història d'aeroports i d'arribades, de policia, d'il·legalitat i de papers.
...papers que ens ofeguen i després volen, allunyant-se de les nostres ànimes quan no ens queda res per perdre i marxem de la nostra llar. Els que sèiem llunyans, immediatament al seu costat, mussitàvem paraules rebuscades en les nostres ments malcriades fent un intent d'alleugeriment. Respostes d'ella embriagues per la frustració, truncament d'idealitzacions.
Els meus somnis s'han fos de cop i la tornada, malgrat que ja erem aprop, s'ha fet encara molt més lenta.
Comentaris
-
Mai...[Ofensiu]Sol_ixent | 12-10-2006 | Valoració: 9
...t'havia llegit, però fer-ho ha estat una grata sorpresa! Aquest text, a part d'estar molt ben escrit m'ha cridat l'atenció perquè té un "toc de poesia" en les seves paraules; la paraula final de cada paràgraf és la que obre el següent. Molt ben pensat per part teva, de veritat!
Abraçades i petons!
Sol_ixent -
colpidor[Ofensiu]Puça | 20-05-2006 | Valoració: 10
i molt realista. Has captat perfectament la realitat que ens envolta i amb la que de tant en tant xoquem i tant ens sorpren.
Petons -
Una exposició perfecta[Ofensiu]brideshead | 28-07-2005
dels fets que passen pel nostre voltant, a diari, i que m'ha fet reflexionar. Volem ser solidaris, ho diem, però l'únic que som és egoïstes, en tenim prou amb els nostres propis somnis, no ens interessen per res les llàgrimes dels altres, d'aquells que, tan a prop teu, com en el tren que tu descrius, i que t'adones que et són llunyans, que res seu no perturba la quietud de la teva ment, els teus somnis més preuats.... una persona, un projecte,... el que sigui, però sempre, tot allò TEU, sense ni intentar escoltar l'altre, aquell que tens davant i que voldries lluny.... per no haver de sentir trontollar la teva consciència.
El teu relat és com una lliçó.... ben llegida, i ben pensada, t'ensenya moltes coses...
I per cert, sobre aquest apunt de la teva biografia:
"... estar viu exigeix sempre un esforç més gran que el simple fet de respirar",
et felicito per la troballa! Vindria a ser, el resum del teu relat, d'acord amb la meva percepció.
Una abraçada, i deixa'm que et doni la benvinguda a Relats! Fins ara només t'havia vist pel fòrum, i avui, m'ha encantat aturar-me en un dels teus escrits. Endavant, ho fas molt bé!
-
És interessant [Ofensiu]boigboig | 25-07-2005 | Valoració: 9
el truc que fas servir per tal que el relat flueixi sense fissures, i a la vegada es converteix en una mena de partit de tenis, en el que la teva atenció es va momevent com una pilota de tenis entre els teus pensaments i el que passa a fora.
Alguna critica (els BOJOS s'espera que fem aquestes coses, no?). Pel meu gust hi sobren uns quants adjectius.
I com en el primer relat, ens deixes amb més portes obertes que tancades! Ja imagino que ho fas expressament, però ens quedem amb les ganes de saber més dels "personatges"
Per cert, el teu relat m'ha recordat un tros d'un poema del Neruda, que curiosament tu cites a la teva bibliografia.
Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito, repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia de marca, no arriesga vestir un color nuevo y no le habla a quien no conoce.
El boig de la claveguera. -
lluny...[Ofensiu]Capdelin | 25-07-2005 | Valoració: 10
de les nostres coses coses insignificants, diàries, detalls sense gaire importància però a les que estem aferrades... fins que veiem altres persones molt més llunyanes de l seu món que han deixat per descobrir-ne un altre... llavors les nostres petites llàgrimes comparades amb les seves sonen un tant egoïstes i ridícules... i ens donem compte de la sort que tenim...
una abraçada!
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
5 Relats
20 Comentaris
9180 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57
Biografia:
L'any que vaig néixer li van donar el premi Nobel a P. Neruda i em van dir que la meva missió era viatjar a traves del temps."Mor lentament qui no viatja, qui no llegeix, qui no escolta música, qui no troba gràcia en si mateix"
La màquina que em van donar no era massa sofisticada però em portava a móns virtuals meravellosos.
"Mor qui no arrisca allò cert per l'incert per anar rera un somni"
Fa uns anys, amb l'aparició d'internet, vam patir uns moments de crisi perquè algú va dir que potser els vitjants del temps despareixerien en desaparéixer les nostres màquines.
"Mor lentament, qui abandona un projecte abans d'iniciar-lo, no preguntant sobre un assumpte que desconeix..."
Esta clar que tots anaven errats: amb aquest nou format encara es pot viatjar a distàncies molt més llunyanes.
"... estar viu exigeix sempre un esforç més gran que el simple fet de respirar"