Lluna plena - Capítol 5

Al arribar a casa,en Marc va posar unes cerveses en fresc, ja que era divendres i acostumava a anar-hi en Jaume. La feien petar una bona estona, fins que sortien a prendre l'última copa a algun bar del poble.
En Marc se'n cansava aviat, i en Jaume que no en tenia mai prou, l'acompanyava a casa amb aquella mena de carraca accelerada de cotxe al que li tenia una gran estima. Després continuava rondant fins les tantes, qui sap per on, però segur que a cap lloc recomanable.
Avui tenia ganes de veure'l, necessitava parlar amb algú. Les hores passaven i no venia ningú. En Marc va començar a posar-se nerviós, ja sabia que en Jaume era un informal, però no acostumava a fallar-li a ell. Va començar a prendre una copa, per matar el temps, seguida de una d'altre, i així fins que es va quedar adormit al sofà. L'endemà ressaca, mal humor i depressió.
Que en sóc d'ase es deia a si mateix, Va fer el gandul quasi tot el dia, un neguit intern el corsecava.
Aquella setmana més que obres d'art va fer nyaps i això el desesperava.
La Laia va anar a netejar com cada setmana i es va posar las mans al cap quan va veure tot aquell desordre, restes de menjar, gots bruts, i per si fos poc taques de pintura per tot arreu. Al saludar-lo, ja va veure el mal humor que portava. Va fer un esforç i va anar traient tota aquella porqueria. Després un cop acabada la seva feina, Pel seu compte, va fer-li una mica de menjar decent i per primera vegada a la seva vida va notar que no era transparent per ell. Que al sentir la olor del menjar va reaccionar com un gosset, dirigint-se allà de on sortia aquella flaire.
Va entrar a la cuina i mirant-la potser per primer cop, va donar-li les gracies per aquells detalls que amb freqüència l'obsequiava. La Laia va envermellir i va abaixar la mirada tímidament. Encara s'hauria enrojolat més, si hagués sabut el que venia després. En Marc va dir-li que es quedes i compartís el menjar amb ell.
La Laia volia fugir, però un resort intern va fer-la aturar i va omplir dos plats amb mans tremoloses.
En Marc necessitava algú amb qui parlar, però no era capaç de anar a buscar-lo i la Laia era allà, al seu abast. Varen parlar de coses sense importància,per trencar d'iceberg que envoltava la Laia. Poc a poc, potser degut al vi amb que va obsequiar-la, i a que ella no acostumava a veure. Va anar perdent aquella rigidesa i va deixar-se anar. No va saber com, es notava flotar dins un núvol, el desig sense control i aquella eufòria que la tenia fora de si, va fer que es deixes portar, semblava que tot passava en càmera lenta, i l'hi agradava com se sentia.
Ell va acariciar-li la cara amb el dors de la ma, després va començar a resseguir-li el cos, entretenint-se en els seus pits joves però ben fets. El dominava la passió, el desig de possessió, va traure-li el vestit amb rapides i sense gaires contemplacions, va arrossegar-la al llit, allà va fer-li l'amor lenta e intensament. La Laia va arribar al èxtasis mes d'una vegada. L'únic problema era que en Marc va passar de la necessitat purament animal de satisfer els seus instints amb una noia qualsevol que tenia a l'abast, a veure la Maria, i tota aquella passió desenfrenada, aquella tendresa, no era per la Laia. Ella vivia lo millor de tota la seva vida, i no era a ella a qui anava destinat.
Varen dormir profundament tota la tarda. En Marc es va despertar primer, es va girar per acariciar la Maria amb tendresa i al veure el que havia fet, la cara de felicitat de aquella noia de la que ni recordava el nom, va sentir una fúria tan gran, que va fer que es lleves de una revelada, arrancant els llençols per tapar-se.
La Laia va obrir els ulls encara ensonyats, i va esbossar un dolç somriure de felicitat, que aviat va esborrar-se per deixar pas a una expressió d'astorament.
Vesteix-te i vés-te'n, va dir-li ell durament, mostrant un menyspreu que va fer-la sentir com una intrusa.
Esblanqueïda i tremolosa, va recollir la seva roba i després de vestir-se amb poca traça, va fugir com si la perseguís un llamp.
Quan va sortir per la porta del darrera, Ell ja feia estona que havia desaparegut, com si la foscor de la nit se'l hagués empassat.