Lliure

Va mirar altre vegada l'abisme que el separava de l'aigua glaçada, podia respirar la seva força; tot i la distància, s'apreciava l'espuma que corria pel corrent d'aquell canal. Es preguntava si arribaria a sentir el fred gèlid al cos després de la brutal caiguda, i si seria aquest el que el mataria o ja el fort cop el deixaria inconscient.
No sentia por, encara que aquesta havia estat present en tots i cada un dels moments de la seva vida, ara s'havia esfumat.
No volia acabar consumint-se com la cigarreta que tenia entre els dits; volia acabar amb la vida, i no deixar que fos ella la que decidís quin era el final.
Va fer l'ultima calada d'escalfor, i lentament va inclinar el seu cos cap a la foscor del buit. Es sentia lliure per primera vegada, les cadenes que empresonaven les seves ales ara s'havien trencat. Per una fracció de segon va sentir que podia volar però tot es va convertir en foscor.
I el seu cos sense vida flotava sense rumb aparent. El rostre era pàl·lid, fràgil, demacrat, encara però amb un estrany somriure pintant als llavis.