Lligams

El teu poema té un ritme i una sonoritat molt especial. M'agrada l'efecte que produeix al llegir-lo, tinc la sensació de que en tot plegat s'endevina molt més que el final d'un poema.
Arriba amb una barreja d'impotència i la força d'una profunda tristesa, com la mort d'un sospir d'amor.
Però al mateix temps, sembla evident que els lligams que el subjectaven escanyaven els somnis més profunds, aquells que van més enllà de les mirades i les paraules.

Em fa il·lusió ser la primera que et comenta, cada cop som més gent i semblem formiguetes perdudes en la immensitat d'aquestes pàgines.
T'aniré llegint.
Una abraçada i fins la propera!