Un de sol

Acostumava a sortir quan el cel encara fosquejava, em dirigia a l'estable i m'apropava silenciosament al meu cavall. Li acaronava el llom suaument mentre subjectava les regnes amb fermesa.

Dalt del cavall sentia que volava. Trontollava al galop de l'animal però hi confiava. L'escalfor del seu cos i la seguretat dels seus moviments em donava força i em feien sentir més valenta que mai. La brisa de l'alba xiulava mentre em fregava les orelles i el fred m'abraçava però gairebé no el notava. Sobre del cavall em sentia lliure i plena de vitalitat.

Les peülles del cavall s'enfonsaven a la terra humida i la seva crinera lluïa amb les primeres clarors del dia. La cua li assotava els costats i els ulls li brillaven. A vegades m'inclinava cap al robust coll de l'animal i l'acariciava, no estic segura de que ho notés però acotava el cap i aturava els renills per un instant. Érem un de sol.

Cavalcàvem fins que el paisatge esdevenia desconegut i aleshores desfèiem el camí a poc a poc esbufegant, la bestia i jo.