Després

Un relat de: Laura09

Desfermada en l'oblit,
Entre els teus somnis,
S'acluquen els ulls,
S'amaguen les llàgrimes.

Res et conhorta,
Sorgeix l'angoixa,
S'ajorna la vida,
S'aïlla el record.

Et dol cada paraula,
Els cruels llavis,
S'allunya l'amor,
S'apropa el dolor.

Comentaris

  • Uaaaaaau![Ofensiu]
    Henry | 22-07-2005

    Quin compàs! com diu la ROSAP al poema anterior, no perds la melodia tampoc en aquest . Em transportes a aquells moments difícils, ofegats per la tristesa i l'oblit, allà on ens enfonsem quan hem perdut allò que tant estimàvem...i l'únic que queda DESPRÉS de tot això...són les paraules que van directes a tu -en segona persona- per anar a fer mal al fons del cor...
    Escriure és una forma de desprendre-te'n

    Encantat de trobar-te per aquí...
    Segueix escribint, eh!