Llep a llep

Ai, tan polit que és llepar un cul que estimes
i ara les tornes muden que és de ver.
Jo no ho entenc: és tan polit llepar,
llevar els calçons o arrabassar la falda
i perdre's en un somni sense Matas,
un somni perfumat d'olor, de llengua,
i aquell espasme eixordador que esclata
quan poses somnolent la teva cara
enmig de dues anques que t'estimen.
Si ens hem llepat el cul de nit, a l'alba
ningú no gosa de mirar-nos clar.
Saben que dins la boca fem l'olor
marítima i superba de l'esfínter
que ens és ofert, seixanta-nou enlaire.
Sense manies, ens llepam a casa
o enmig d'un parc encimentat amb ganes,
i pel carrer, i mentre xala, l'alba
ens dóna la raó i el bé de ser-hi,
aquesta gran potència d'esclat
i el més preuat plaer que és en el cul
mentre a la roca sensual el mar
ens escarneix tan suaument com l'aigua.

És tan blai el nostre món... És tan blai...
Per això dic que no ho entenc ni boig.
No entenc com a la vida han mudat tornes
per convertir la humanitat sencera
en un desastre blanc fet de renúncies
i un cataclisme de putots i fúrcies.
És com aquell qui son bé ha perdut
i perd el cul per si podia guanyar
amb un o altre una imperiosa hisenda
i ho fa amb la llengua, sens distincions
de sou, ni de carnet, ni samarreta.
......................................................
Estúpids mercaders del cos i l'ànima.
......................................................
Cau amorós que put i que perfuma.