llavors... no contestes

Et pense i et pense.
I no sé pas que és el que pense.
Em faig mil preguntes
i no trobe cap resposta encertada.
No trobe solucions als meus dubtes.
Sols tu tens les solucions,
i jo no pregunte,
llavors, no contestes.

Em senc aterrida,
la por s'apodera de la meua ment,
de tots els meus pensaments.
Por.
Eixa és la paraula,
eixe és el sentiment.

Que contestaries
si tingués valor per preguntar?
Que faries
si tingués valor per actuar?
I senc por,
i no trec forces per parlar.
Com dir-te tot el que pense?
Com dir-te que et somie a cada moment?

I et pense i et pense,
i no sé pas que és el que pense.
Em faig mil preguntes
i no trobe cap resposta encertada.
No trobe solucions als meus dubtes.
Sols tu tens les solucions,
i jo no pregunte,
llavors... tu, no contestes.