Cercador


Llista categories

Llàgrimes quan surt el sol

Un relat de: Ningú-

Veure sortir el sol,
Com apaga els fanalets,
I del cel canvia el color...

S'emporta les tenebres,
Fins i tot les del meu cor,
Em fa néixer un somriure,
M'envaeix la serenor.

Però de sobte em corren llàgrimes,
I em corren rostre avall...
Tot pensant en una cosa:
"Que no hi ets al meu costat"

Comentaris

Afegir comentari
  • Ets...[Ofensiu]
    Francesc de Castellví i Obando | 30-08-2006 | Valoració: 10

    Ets... no se com expresar el que ets, dient que un bon escriptor em quedo curt, dient que els teus poemes són perfectes, preciosos, també.
    Encara no s'ha inventat, descobert, la paraula que et defineixi com autor.

    Els teus relats s'emporten les tenebres,
    fins i tot les del meu cor.
    Em fan néixer un somriure.
    M'envaeixen de serenor.

    Però de sobte em corren llàgrimes,
    i em corren rostre avall...
    Tot pensant en una cosa:
    "S'ha acabat aquest relat"

    Records

l´Autor

Foto de perfil de Ningú-

Ningú-

56 Relats

61 Comentaris

50967 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits
Biografia:
[Cinquanta relats, biografia nova...]

Ja en tinc divuit, d'això ja en fa uns dies llargs.
Tot i el canvi d'edat continuo vivint a Móra d'Ebre i dient-me de la mateixa manera, Adrià.
Continuo escrivint, i espero continuar fent-ho, per molt que pugui pesar a alguns...

Podria sintetitzar divuit anys, però no val la pena.

De la vora del riu,

Moltes gràcies.

Ningú-

"La lluna,
inerta i llunyana,
res més que el reflex del sol...
una llàgrima de l'Univers."


lafoscordelcolornegre@hotmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >