Maria, Marieta! desperta...

I tots escales avall. I el Rèquiem. I tots escales avall, ràpid escales avall, avall... i el Rèquiem. I la nena rossa de les cuetes, també escales avall. I la noia amb la motxilla grossa a l'esquena, igual. I els dos nois que es donaven cops als braços, i la dona més gran amb el cabell curt, i l'altre noi capbaix, i aquell... tots cap baix, escales avall i apressa. I el calor que m'arribava ja, la calidesa del taronja, a les galtes, i la gent baixant i cantant tots el Rèquiem. I el temps s'aturava per a que semblés que ells avançaven més ràpidament, cada cop més lent, i tots com si fossin un corrent, com si fossin aigua que baixa per les escales i corren i corren i corren avall. I el taronja, i la gent que baixa i les escales i el nen capbaix i jo mirant i que ningú em mira a mi, i la nena rossa de les cuetes que sembla que plori però sense llàgrimes, i els altres allà i jo aquí i la dona gran que busca algú entre tots i jo que no baixo però la gent sí i sento que canten el Rèquiem i se m'adorm el cor i tots allà, i el taronja i el calor, i la nena i el capbaix ros, i ell que no hi és però jo sé que sí, i el taronja i tot allà. I els passos que es senten a terra i el rèquiem que marca el pas, però tots avancen ràpid i ningú em mira a mi mentre jo els miro a tots, i olor a fum i encens, i el taronja que s'encén a les galtes i un regalim de suor, i el taronja. I el regalim de suor que són llàgrimes que van fins avall, a les galtes a apagar el taronja, i on és ell? I miro allà i no, i aquí, i no; i res és. I el Rèquiem i els passos, tot un, i la nena que plora sense llàgrimes i el capbaix que no alça el cap i mira els sons dels seus passos i tot. I que si passos i que si Rèquiem i ells que són aigua, avall. I jo, buscant. I res.