Fulles verdes de maduixa i tirabuixons d'allò altre...

Els seus llavis, els rebutja.
Però no rebutja el pessigolleig a l'orella
de la seva llengua, dolça,
com tampoc el frec de les mans a l'esquena.

Els cabells sobre el front,
li agrada apartar-los i descobrir-lo
i lliscar la mà fins la barbeta.
I tastar-los.

I un sospir entre els cabells,
rere les orelles, esdevenint un calfred,
i un batec del cor.
I sentir-lo, ben fort.

I els llençols, blancs.
I les cortines ballant amb el vent
de parella, fent ones.
I tastar el sol.

I les cortines, blanques.
I els cabells sobre el front, de nou,
i amargar-los i descobrir-lo.
I assaborir-ho.



Adrià Rodríguez Pérez
dimecres, 21 / febrer / 2007 (23:33)