En color de corrent.

Un relat de: Ningú-

L'Ebre és una dona.
-O no...

De l'Ebre, aquest xiuxiueig amarg,
aquest somniar despert.

De l'Ebre, aquests reflexos de veritat,
aquest cert sobre sí.

De l'Ebre, res.

Aquest corrent i aquest murmuri,
aquest sol sobre les aigües,
i l'altre sota d'elles.

Aquest somriure i aquests llavis
de maduixa vermella,
de pura passió.

De l'Ebre, aquest paisatge immutable.

Una mirada caragolada,
i una tancar i obrir d'ulls,
amagats en la vergonya.

Una flaire d'aigua i de verd,
un sospir de lliure rutina,
un alè de viatge.

De l'Ebre, aquest rostre.


L'Ebre no és res.
Tot ho és l'Ebre.
L'Ebre som...
tu i jo.








Adrià Rodríguez Pérez
dimarts, 20 / febrer / 2007 (21:19)
Data i hora de descoberta a la carpeta "poemes"

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ningú-

Ningú-

56 Relats

61 Comentaris

39787 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
[Cinquanta relats, biografia nova...]

Ja en tinc divuit, d'això ja en fa uns dies llargs.
Tot i el canvi d'edat continuo vivint a Móra d'Ebre i dient-me de la mateixa manera, Adrià.
Continuo escrivint, i espero continuar fent-ho, per molt que pugui pesar a alguns...

Podria sintetitzar divuit anys, però no val la pena.

De la vora del riu,

Moltes gràcies.

Ningú-

"La lluna,
inerta i llunyana,
res més que el reflex del sol...
una llàgrima de l'Univers."


lafoscordelcolornegre@hotmail.com