En color de corrent.

L'Ebre és una dona.
-O no...

De l'Ebre, aquest xiuxiueig amarg,
aquest somniar despert.

De l'Ebre, aquests reflexos de veritat,
aquest cert sobre sí.

De l'Ebre, res.

Aquest corrent i aquest murmuri,
aquest sol sobre les aigües,
i l'altre sota d'elles.

Aquest somriure i aquests llavis
de maduixa vermella,
de pura passió.

De l'Ebre, aquest paisatge immutable.

Una mirada caragolada,
i una tancar i obrir d'ulls,
amagats en la vergonya.

Una flaire d'aigua i de verd,
un sospir de lliure rutina,
un alè de viatge.

De l'Ebre, aquest rostre.


L'Ebre no és res.
Tot ho és l'Ebre.
L'Ebre som...
tu i jo.








Adrià Rodríguez Pérez
dimarts, 20 / febrer / 2007 (21:19)
Data i hora de descoberta a la carpeta "poemes"